<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773</id><updated>2012-02-16T11:30:38.420+01:00</updated><category term='filosofía'/><category term='nuevas tecnologías'/><category term='política'/><category term='prensa'/><category term='Lengua'/><category term='películas'/><category term='Literatura Infantil'/><category term='educación'/><category term='inmigración'/><category term='Literatura'/><category term='interculturalidad'/><category term='noticias'/><category term='Brasil'/><category term='entrevistas'/><category term='internet'/><category term='Cultura catalana'/><category term='Catalunya'/><category term='entidades'/><category term='derechos humanos'/><category term='Bitácora'/><category term='racismo'/><category term='prensasa'/><category term='blogs'/><category term='ecología'/><title type='text'>Palabras sin papel</title><subtitle type='html'>Reflexiones de actualidad, literatura y tecno-pedagogia.</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>44</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-7887983651968380630</id><published>2012-01-27T10:06:00.001+01:00</published><updated>2012-01-27T10:07:23.431+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inmigración'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Brasil'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='prensa'/><title type='text'>QUÈ PENSEM QUAN PARLEM DE BRASIL?</title><content type='html'>&lt;span class="Apple-style-span" style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-VialOds8U-Y/TyJo_o9Zr5I/AAAAAAAABE0/_jjAtXy0zVA/s1600/BRASIL1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="212" src="http://3.bp.blogspot.com/-VialOds8U-Y/TyJo_o9Zr5I/AAAAAAAABE0/_jjAtXy0zVA/s320/BRASIL1.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;OMAIRA BELTRAN. &lt;a href="http://diarigran.cat/?p=3705"&gt;Pel Diari Gran de Soberanisme.&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;María&amp;nbsp;de&amp;nbsp;Souza&amp;nbsp;Badet&amp;nbsp;és doctora en comunicació audiovisual i publicitat&amp;nbsp;a la UAB. &amp;nbsp;El divendres&amp;nbsp;20 de gener va venir al programa ‘La&amp;nbsp;veu del poble’ &amp;nbsp;que condueixo a&amp;nbsp;l’emissora intercultural ‘La&amp;nbsp;Bomba FM’. (&lt;a href="http://lavozdelpueblolabomba.blogspot.com/2012/01/entrevista-con-maria-badet-souza.html" style="color: #0099cc; text-decoration: none;"&gt;&lt;strong&gt;àudio&lt;/strong&gt;&amp;nbsp;de l’entrevista&lt;/a&gt;)&lt;/div&gt;&lt;div style="padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Varem parlar sobre la seva tesi: ‘La construcció de l’imaginari social de&amp;nbsp;la dona brasilera a Espanya’. La&amp;nbsp;María&amp;nbsp;va a enllaçar diverses temàtiques: els mitjans de comunicació i la immigració brasilera i de gènere.&amp;nbsp;Estudis similars no existeixen a&amp;nbsp;nivell&amp;nbsp;internacional, i aquesta mancança &amp;nbsp;va ser la motivació que la va portar&amp;nbsp;a&amp;nbsp;fer un estudi en 3 escoles públiques &amp;nbsp;de Catalunya, a 5 aules&amp;nbsp;diferents i amb un total de 121 alumnes de quart&amp;nbsp;ESO, on va&amp;nbsp;tractar joves entre 14 fins a 17 anys. Els nens responen a perfils diferents,&amp;nbsp;per&amp;nbsp;exemple: l’escola de Sitges té un perfil de migració europea, un altre&amp;nbsp;centre, a Sabadell, tenia un alumnat molt divers i un tercer centre, a&amp;nbsp;Sants, amb diverses classes de nens d’origen estranger, per una banda, i autòctons per&amp;nbsp;l’altra.&lt;/div&gt;&lt;div style="padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Preguntes: ‘¿Com es construeix la identitat?’, ‘¿Com es&amp;nbsp;construeixen els estereotips dels diferents col·lectius d’immigrants?’&amp;nbsp;van ser abordades en aquestes enquestes. &amp;nbsp;Per a alguns joves, hi ha un&amp;nbsp;imaginari construït d’alguns països, però per altres no existeix cap imaginari o és molt reduït, com per exemple amb la República Dominicana o&amp;nbsp;amb Cuba, que no més tenen clar Fidel Castro i poca cosa més.&lt;/div&gt;&lt;div style="padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;En el cas&amp;nbsp;de Brasil els adolescents relacionen el país directament amb la dona&amp;nbsp;brasilera passant per la sensualitat i l’erotisme, a més de la ‘samba’&amp;nbsp;o el ‘carnaval’. I aquest imaginari es construeix a través dels mitjans&amp;nbsp;de comunicació, on les dones exuberants estan sempre presents. &amp;nbsp;La premsa&amp;nbsp;espanyola,&amp;nbsp;especialment&amp;nbsp;Telecinco&amp;nbsp;i Antena 3, ofereixen imatges&amp;nbsp;estereotipades&amp;nbsp;de Brasil. TV3, en canvi, ara està programant un&amp;nbsp;especial sobre Brasil en el qual s’han preocupat de donar una imatge més real&amp;nbsp;delpaís,&amp;nbsp;entrevistant&amp;nbsp;a&amp;nbsp;personalitats&amp;nbsp;culturals brasileres i a ciutadans brasilers amb diferents perfils que viuen a Catalunya. Es a dir, que&amp;nbsp;han fet un treball mes responsable sobre l’imaginari que existeix del&amp;nbsp;Brasil.&lt;/div&gt;&lt;div style="padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Aquesta catalana, per part de mare, va venir a resoldre a Catalunya una&amp;nbsp;problemàtica que ja s’ha començat a treballar al Brasil. Perquè són els&amp;nbsp;brasilers mateixos els que han exportat aquesta imatges femenina i&amp;nbsp;sexual al món. Però, on són els seus paisatges &amp;nbsp;espectaculars,&amp;nbsp;la diversitat de les seves gents, la seva música variada i el seu enorme univers cultural?&amp;nbsp;Pot que tot això quedi&amp;nbsp;completament amagat darrere de les rosses brunes que&amp;nbsp;vénen al vell continent com a mercaderia d’intercanvi sexual?.&lt;/div&gt;&lt;div style="padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Durant quatre anys,&amp;nbsp;María&amp;nbsp;Badet&amp;nbsp;va fer una recerca que li va permetre&amp;nbsp;no només guanyar un bona nota i graduar-se amb honors a la nostra Universitat, &amp;nbsp;sinó també crear un&amp;nbsp;vincle sobre migració brasilera, gènere i construcció de la&amp;nbsp;identitat,&amp;nbsp;tant a Brasil com a l’exterior. &amp;nbsp;Després d’analitzar més de 180&amp;nbsp;notícies de diversos&amp;nbsp;telenotícies, va concloure que la imatge de Brasil s’associa a&amp;nbsp;dos temes: la prostitució i la violència de gènere. Un tema tan delicat com el ‘tracte de dones’ s’associa simplement a&amp;nbsp;l’erotisme de les noies brasileires, com si fossin elles les responsables&amp;nbsp;del fet en si. Imatge de la qual també són responsables els&amp;nbsp;telenotícies&amp;nbsp;brasilers, construint una imatge de la dona associada a la sexualitat&amp;nbsp;i després exportant-la.&lt;/div&gt;&lt;div style="padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Des de l’acadèmia,&amp;nbsp;María&amp;nbsp;Badet&amp;nbsp;intenta ensenyar que Brasil és un país&amp;nbsp;de dimensions continentals, un país ple de diversitat i col·labora amb&amp;nbsp;el govern brasiler, a partir d’estudis seriosos sobre la importància&amp;nbsp;que té la perspectiva de gènere. &amp;nbsp;Al govern de&amp;nbsp;Luiz&amp;nbsp;Inácio&amp;nbsp;Lula&amp;nbsp;da Silva, va participar en un congrés sobre Brasilers al món, en el qual&amp;nbsp;es va aprovar treballar per difondre una imatge diversa del país i no&amp;nbsp;el&amp;nbsp;reduccionisme&amp;nbsp;de&amp;nbsp;l’estereotip de la dona brasilera sensual, el resultat&amp;nbsp;de la tesi ja està&amp;nbsp;donant els seus fruits a la societat.&lt;/div&gt;&lt;div style="padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;A més, a Barcelona,&amp;nbsp;la&amp;nbsp;María&amp;nbsp;col·labora en ‘La xarxa d’associacions&amp;nbsp;de brasilers a Catalunya’,&amp;nbsp;on hi trobem mes de 14 entitats que&amp;nbsp;treballen en promocionar una imatge&amp;nbsp;diversa de&amp;nbsp;Brasil. &amp;nbsp;Amb aquest objectiu, organitzen diverses activitats com el ‘Congrés&amp;nbsp;Internacional&amp;nbsp;de gènere i immigració brasilera’. Perquè els estudis&amp;nbsp;realitzats sobre aquest tema puguin ser utilitzats per canviar les&amp;nbsp;imatges mentals que es generen sobre països com Brasil.&lt;/div&gt;&lt;div style="padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Finalment el govern brasiler, conjuntament amb la policia espanyola i els Mossos d’Esquadra, ha activat un servei&amp;nbsp;conjunt d’atenció a dones víctimes de la violència de gènere.&amp;nbsp;Perquè les dones brasileres, que tenen els mateixos drets que les altres,&amp;nbsp;si estan&amp;nbsp;fora del seu país, també poden ser protegides, poden&amp;nbsp;rebre l’atenció psicològica adient i, si així ho necessiten, també poden tornar&amp;nbsp;al seu país, en cas que ho sol·licitin. Per activar el servei, simplement, cal&amp;nbsp;trucar al&amp;nbsp;016 o sol·licitar més informació als consolats brasilers.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-7887983651968380630?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/7887983651968380630/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2012/01/que-pensem-quan-parlem-de-brasil_27.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/7887983651968380630'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/7887983651968380630'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2012/01/que-pensem-quan-parlem-de-brasil_27.html' title='QUÈ PENSEM QUAN PARLEM DE BRASIL?'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-VialOds8U-Y/TyJo_o9Zr5I/AAAAAAAABE0/_jjAtXy0zVA/s72-c/BRASIL1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-7787091465956578337</id><published>2012-01-24T14:11:00.000+01:00</published><updated>2012-01-24T14:11:18.851+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='interculturalidad'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inmigración'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Brasil'/><title type='text'>Què pensem quan parlem de Brasil?</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-96p9peNsS1Q/Tx6tjtk7foI/AAAAAAAABEs/Gsm_9oE66Hs/s1600/BRASIL1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="212" src="http://3.bp.blogspot.com/-96p9peNsS1Q/Tx6tjtk7foI/AAAAAAAABEs/Gsm_9oE66Hs/s320/BRASIL1.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;OMAIRA BELTRAN. &lt;a href="http://diarigran.cat/?p=3705"&gt;Pel Diari Gran del Soberanisme. &lt;/a&gt;&lt;br /&gt;María&amp;nbsp;de&amp;nbsp;Souza&amp;nbsp;Badet&amp;nbsp;és  doctora en comunicació audiovisual i publicitat&amp;nbsp;a la UAB. &amp;nbsp;El  divendres&amp;nbsp;20 de gener va venir al programa ‘La&amp;nbsp;veu del poble’ &amp;nbsp;que  condueixo a&amp;nbsp;l’emissora intercultural ‘La&amp;nbsp;Bomba FM’. (&lt;a href="http://lavozdelpueblolabomba.blogspot.com/2012/01/entrevista-con-maria-badet-souza.html"&gt;&lt;strong&gt;àudio&lt;/strong&gt; de l’entrevista&lt;/a&gt;) &lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Varem parlar sobre la seva tesi: ‘La  construcció de l’imaginari social de&amp;nbsp;la dona brasilera a Espanya’.  La&amp;nbsp;María&amp;nbsp;va a enllaçar diverses temàtiques: els mitjans de comunicació i  la immigració brasilera i de gènere.&amp;nbsp;Estudis similars no existeixen  a&amp;nbsp;nivell&amp;nbsp;internacional, i aquesta mancança &amp;nbsp;va ser la motivació que la  va portar&amp;nbsp;a&amp;nbsp;fer un estudi en 3 escoles públiques &amp;nbsp;de Catalunya, a 5  aules&amp;nbsp;diferents i amb un total de 121 alumnes de quart&amp;nbsp;ESO, on  va&amp;nbsp;tractar joves entre 14 fins a 17 anys. Els nens responen a perfils  diferents,&amp;nbsp;per&amp;nbsp;exemple: l’escola de Sitges té un perfil de migració  europea, un altre&amp;nbsp;centre, a Sabadell, tenia un alumnat molt divers i un  tercer centre, a&amp;nbsp;Sants, amb diverses classes de nens d’origen estranger,  per una banda, i autòctons per&amp;nbsp;l’altra.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Preguntes: ‘¿Com es construeix la  identitat?’, ‘¿Com es&amp;nbsp;construeixen els estereotips dels diferents  col·lectius d’immigrants?’&amp;nbsp;van ser abordades en aquestes enquestes. &amp;nbsp;Per  a alguns joves, hi ha un&amp;nbsp;imaginari construït d’alguns països, però per  altres no existeix cap imaginari o és molt reduït, com per exemple amb  la República Dominicana o&amp;nbsp;amb Cuba, que no més tenen clar Fidel Castro i  poca cosa més.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En el cas&amp;nbsp;de Brasil els adolescents  relacionen el país directament amb la dona&amp;nbsp;brasilera passant per la  sensualitat i l’erotisme, a més de la ‘samba’&amp;nbsp;o el ‘carnaval’. I aquest  imaginari es construeix a través dels mitjans&amp;nbsp;de comunicació, on les  dones exuberants estan sempre presents. &amp;nbsp;La  premsa&amp;nbsp;espanyola,&amp;nbsp;especialment&amp;nbsp;Telecinco&amp;nbsp;i Antena 3, ofereixen  imatges&amp;nbsp;estereotipades&amp;nbsp;de Brasil. TV3, en canvi, ara està programant  un&amp;nbsp;especial sobre Brasil en el qual s’han preocupat de donar una imatge  més real&amp;nbsp;delpaís,&amp;nbsp;entrevistant&amp;nbsp;a&amp;nbsp;personalitats&amp;nbsp;culturals brasileres i a  ciutadans brasilers amb diferents perfils que viuen a Catalunya. Es a  dir, que&amp;nbsp;han fet un treball mes responsable sobre l’imaginari que  existeix del&amp;nbsp;Brasil.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Aquesta catalana, per part de mare, va  venir a resoldre a Catalunya una&amp;nbsp;problemàtica que ja s’ha començat a  treballar al Brasil. Perquè són els&amp;nbsp;brasilers mateixos els que han  exportat aquesta imatges femenina i&amp;nbsp;sexual al món. Però, on són els seus  paisatges &amp;nbsp;espectaculars,&amp;nbsp;la diversitat de les seves gents, la seva  música variada i el seu enorme univers cultural?&amp;nbsp;Pot que tot això  quedi&amp;nbsp;completament amagat darrere de les rosses brunes que&amp;nbsp;vénen al vell  continent com a mercaderia d’intercanvi sexual?.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Durant quatre anys,&amp;nbsp;María&amp;nbsp;Badet&amp;nbsp;va fer  una recerca que li va permetre&amp;nbsp;no només guanyar un bona nota i  graduar-se amb honors a la nostra Universitat, &amp;nbsp;sinó també crear  un&amp;nbsp;vincle sobre migració brasilera, gènere i construcció de  la&amp;nbsp;identitat,&amp;nbsp;tant a Brasil com a l’exterior. &amp;nbsp;Després d’analitzar més  de 180&amp;nbsp;notícies de diversos&amp;nbsp;telenotícies, va concloure que la imatge de  Brasil s’associa a&amp;nbsp;dos temes: la prostitució i la violència de gènere.  Un tema tan delicat com el ‘tracte de dones’ s’associa simplement  a&amp;nbsp;l’erotisme de les noies brasileires, com si fossin elles les  responsables&amp;nbsp;del fet en si. Imatge de la qual també són responsables  els&amp;nbsp;telenotícies&amp;nbsp;brasilers, construint una imatge de la dona associada a  la sexualitat&amp;nbsp;i després exportant-la.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Des de l’acadèmia,&amp;nbsp;María&amp;nbsp;Badet&amp;nbsp;intenta  ensenyar que Brasil és un país&amp;nbsp;de dimensions continentals, un país ple  de diversitat i col·labora amb&amp;nbsp;el govern brasiler, a partir d’estudis  seriosos sobre la importància&amp;nbsp;que té la perspectiva de gènere. &amp;nbsp;Al  govern de&amp;nbsp;Luiz&amp;nbsp;Inácio&amp;nbsp;Lula&amp;nbsp;da Silva, va participar en un congrés sobre  Brasilers al món, en el qual&amp;nbsp;es va aprovar treballar per difondre una  imatge diversa del país i no&amp;nbsp;el&amp;nbsp;reduccionisme&amp;nbsp;de&amp;nbsp;l’estereotip de la dona  brasilera sensual, el resultat&amp;nbsp;de la tesi ja està&amp;nbsp;donant els seus  fruits a la societat.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;A més, a Barcelona,&amp;nbsp;la&amp;nbsp;María&amp;nbsp;col·labora  en ‘La xarxa d’associacions&amp;nbsp;de brasilers a Catalunya’,&amp;nbsp;on hi trobem mes  de 14 entitats que&amp;nbsp;treballen en promocionar una imatge&amp;nbsp;diversa  de&amp;nbsp;Brasil. &amp;nbsp;Amb aquest objectiu, organitzen diverses activitats com el  ‘Congrés&amp;nbsp;Internacional&amp;nbsp;de gènere i immigració brasilera’. Perquè els  estudis&amp;nbsp;realitzats sobre aquest tema puguin ser utilitzats per canviar  les&amp;nbsp;imatges mentals que es generen sobre països com Brasil.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Finalment el govern brasiler,  conjuntament amb la policia espanyola i els Mossos d’Esquadra, ha  activat un servei&amp;nbsp;conjunt d’atenció a dones víctimes de la violència de  gènere.&amp;nbsp;Perquè les dones brasileres, que tenen els mateixos drets que  les altres,&amp;nbsp;si estan&amp;nbsp;fora del seu país, també poden ser protegides,  poden&amp;nbsp;rebre l’atenció psicològica adient i, si així ho necessiten, també  poden tornar&amp;nbsp;al seu país, en cas que ho sol·licitin. Per activar el  servei, simplement, cal&amp;nbsp;trucar al&amp;nbsp;016 o sol·licitar més informació als  consolats brasilers.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-7787091465956578337?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/7787091465956578337/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2012/01/que-pensem-quan-parlem-de-brasil.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/7787091465956578337'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/7787091465956578337'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2012/01/que-pensem-quan-parlem-de-brasil.html' title='Què pensem quan parlem de Brasil?'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-96p9peNsS1Q/Tx6tjtk7foI/AAAAAAAABEs/Gsm_9oE66Hs/s72-c/BRASIL1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-5679383563249439142</id><published>2012-01-17T11:54:00.000+01:00</published><updated>2012-01-17T11:54:42.985+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inmigración'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='racismo'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Catalunya'/><title type='text'>‘EL NEGRE, EL LLEIG I EL DOLENT’</title><content type='html'>&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;img height="270" src="http://diarigran.cat/wp-content/uploads/2012/01/ninot-negreiblanc.jpg" width="400" /&gt; &lt;/div&gt;&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;OMAIRA BELTRÁN.&amp;nbsp;&lt;span style="border-bottom-style: none; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-image: initial; border-left-style: none; border-left-width: 0px; border-right-style: none; border-right-width: 0px; border-top-style: none; border-top-width: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline; word-spacing: 1px;"&gt;&amp;nbsp;publicat al&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://diarigran.cat/?p=1163" style="border-bottom-style: none; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-color: initial; border-image: initial; border-left-style: none; border-left-width: 0px; border-right-style: none; border-right-width: 0px; border-top-style: none; border-top-width: 0px; color: #333333; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline; word-spacing: 1px;"&gt;Diari Gran del Soberanisme&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Primer va ser l’assassinat d’un jove senegalès aquest dimarts passat, al barri del Besòs, a mans d’una família gitana. Divendres, la mort d’un altre jove de Guinea al Centre d’Internament per a Estrangers de la Zona Franca. Finalment, la setmana passada ha estat voltant per la xarxa un&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=XAuYtpI3Cq8" style="color: #0099cc; text-decoration: none;"&gt;vídeo&lt;/a&gt;&amp;nbsp;contra el racisme realitzat a Mèxic on es pregunta a uns nens entre 6 i 10 anys sobre les seves preferències entre dos ninots, un de blanc i l’altre negre. Tots els nens van coincidir en afirmar que el ninot negre era el dolent i el lleig.&lt;/div&gt;&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;És a dir, que les idees promogudes fa segles sobre la inhumanitat dels negres segueix vigent entre nosaltres. Per què uns nens mestissos encara opinen, en el segle XXI, que el ninot de la pell ‘moreneta’ és el dolent i que els fa por? Es una de les grans qüestions que encara no hem sabut resoldre, malgrat el pas dels anys.&lt;/div&gt;&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Tots tres fets tenen un nexe en comú: la pervivència del racisme en la nostra societat. A casa nostra, ho veiem en la manca de control que hi ha als Centres d’Internaments per a Estrangers, una de les denúncies recurrents del Síndic de Greuges. Rafael Ribó havia alertat feia uns dies que les condicions del CIE de la Zona Franca facilitaven la possibilitat de maltractaments. Ribó també havia demanat que s’actués amb urgència. Però la demanda no va rebre la resposta adient per part de les autoritats responsables, ni tampoc per part del govern.&lt;/div&gt;&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Quantes morts més s’han de produir perquè s’investigui el que passa en aquests centres inhumans? Des de SOS Racisme s’ha advocat pel seu tancament i més de 200 persones van manifestar-se aquest diumenge en protesta pel que ha succeït. De fet, els episodis de protesta no s’han aturat al barri del Besòs. Tanmateix, les associacions, organismes que pel que sembla són representatius a l’hora d’intervenir en la resolució dels conflictes, però que viuen absents la major part del temps, han afirmat que advoquen per la pau entre les comunitats en discòrdia. Però tots sabem que aquests dos conflictes estan encara sense resoldre i que posen en dubte la nostra capacitat com a societat per gestionar aquesta mena de problemes.&lt;/div&gt;&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Com demostra el vídeo mexicà, el que és clar és que, com a societat, encara transmetem temors i prejudicis inconscients als nostres fills. Quan ens adonarem que les ànimes no tenen color i que la humanitat es fa present quan som capaços de veure el no-color de l’amor en totes les persones? Quan aconseguirem transmetre això als nostres fills?.&lt;/div&gt;&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;De moment, per desgràcia, pels nostres infants, el dolent encara és el més fosc i el lleig encara és el que té els ulls marrons i la pell fosca.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-5679383563249439142?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/5679383563249439142/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2012/01/el-negre-el-lleig-i-el-dolent.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/5679383563249439142'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/5679383563249439142'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2012/01/el-negre-el-lleig-i-el-dolent.html' title='‘EL NEGRE, EL LLEIG I EL DOLENT’'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-4437086933903446408</id><published>2012-01-17T11:52:00.002+01:00</published><updated>2012-01-17T11:52:57.848+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inmigración'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Catalunya'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='prensa'/><title type='text'>NADONS PER UNA CATALUNYA RICA I PLENA</title><content type='html'>&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://diarigran.cat/wp-content/uploads/2012/01/nous-catalans.jpg" style="color: #0099cc; text-decoration: none;"&gt;&lt;br class="Apple-interchange-newline" /&gt;&lt;img alt="" class="aligncenter size-full wp-image-2457" height="370" src="http://diarigran.cat/wp-content/uploads/2012/01/nous-catalans.jpg" style="border-bottom-style: none; border-color: initial; border-image: initial; border-left-style: none; border-right-style: none; border-top-style: none; border-width: initial; display: block; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; margin-right: auto;" title="nous-catalans" width="540" /&gt;&lt;/a&gt;OMAIRA BELTRÁN.&amp;nbsp;&lt;span style="border-bottom-style: none; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-image: initial; border-left-style: none; border-left-width: 0px; border-right-style: none; border-right-width: 0px; border-top-style: none; border-top-width: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline; word-spacing: 1px;"&gt;&amp;nbsp;publicat al&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://diarigran.cat/?p=1163" style="border-bottom-style: none; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-color: initial; border-image: initial; border-left-style: none; border-left-width: 0px; border-right-style: none; border-right-width: 0px; border-top-style: none; border-top-width: 0px; color: #333333; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline; word-spacing: 1px;"&gt;Diari Gran del Soberanisme&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Una vegada més els primers nadons de l’any han estat fills de catalans d’origen estranger. Aquesta noticia, que ja ve sent habitual en els darrers anys, implica que els catalans nadius segueixen amb uns índexs de natalitat molt baixos i que la necessària renovació social que tot país necessita, en gran part, aquí serà gràcies a l’aportació dels nouvinguts.&lt;/div&gt;&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;La Catalunya del futur, per tant, quin dubte hi ha, serà catalana i també intercultural. Això té certs inconvenients, però també innegables avantatges, com tot en aquest món. A més, aquest no és un procés nou per a Catalunya, que als anys 60 ja va afrontar una onada migratòria molt més intensa, amb 3 milions d’espanyols del sud que van venir a viure i treballar al principat. I tampoc és un procés únic per a Catalunya, donat que la mobilitat intercultural ja és present a tots els continents.&lt;/div&gt;&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Si ens fixem, cinquanta anys després de les primeres migracions del sud, un bon percentatge d’aquestes persones ja estan prou integrades a la cultura del país i el 90 % dels seus fills ja són plenament catalans. Així, lluny de desaparèixer, la cultura i la identitat catalanes, sobreviuen a les onades migratòries amb envejable salut. Una salut que ja veurem si altres zones del món sabran gestionar tan bé com s’ha fet aquí. Per aquest motiu soc optimista de cara al futur del país. Jo mateixa, colombiana d’origen, sóc un exemple de tot el que estic dient.&lt;/div&gt;&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Tanmateix, encara sobta trobar gent que veu amb por aquesta tendència. Es natural i comprensible, però no per això justificable. Lamentablement, encara és fàcil trobar comentaris negatius envers els col·lectius immigrants a la premsa, com els que han aparegut en alguns mitjans digitals acompanyant la notícia del primer nadó del 2012. Com si els problemes que arrossega Catalunya des de fa 300 anys (problemes econòmics, polítics i culturals) a causa de la seva tibant relació amb Espanya fóssin culpa dels immigrants que acaben d’arribar.&lt;/div&gt;&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Alguns dels comentaris son racistes i simplistes i alguns altres també estan escrits per&amp;nbsp;gent castellanoparlant, és a dir, gent que fins fa quatre dies vivien a altres llocs de la Península i que van emigrar a Catalunya. Amb el temps, molta gent immigrada oblida els seus orígens estrangers i lo dura que és la immigració per necessitat, i després són els més agressius amb els nouvinguts.&lt;/div&gt;&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Al meu entendre, el que és evident és que si volem construir una Catalunya pròspera i nacionalment lliure ho hem de fer entre tots. I cal fer sentir a aquest nens que ara neixen en famílies catalanes d’origen estranger que formen part del nostre país. Així es van anar formant grans nacions, com per exemple, els Estats Units o Austràlia, i altres grans estats que tenen els seus fonaments en la diversitat cultural, sense que això vulgui dir que hagin perdut el seu patriotisme i amor per la terra que els va acollir. Fins quant pensem seguir anomenant immigrants als que venen a formar part del nostre país?&lt;/div&gt;&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;El futur de Catalunya passa per tenir les millors polítiques d’integració de tot Europa. Aquesta és la millor garantia que el país sobreviurà a l’actual procés mundial migratori. El problema és que aquestes polítiques, com la majoria de factors importants de govern, és en mans d’Espanya i no pas de Catalunya. Aquest és el veritable perill i no pas si els primers nadons son de famílies foranes o de famílies estrangeres. Si les polítiques d’immigració catalanes es fan des de Madrid, correm el perill de cometre errors importants amb conseqüències devastadores pel país.&lt;/div&gt;&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Cal treballar la idea d’una Catalunya ‘rica i plena’ gràcies a l’aportació de tots els seus ciutadans, vinguin d’on vinguin, per garantir&amp;nbsp;les jubilacions dels catalans. Molts immigrants tornaran al seu país d’origen amb un trosset de Catalunya dintre del seu cor i molts altres es quedaran aquí per sempre més. Són els catalans d’orígen divers tenen dret a sentir-se part del país pel qual treballen i on creixen els seus fills. Els que hem&amp;nbsp;vingut de fora hem aprés el valor i la constància d’aquest poble i en volem formar part. La resistència que aquesta societat ha demostrat per mantenir la seva llengua i la seva identitat malgrat els obstacles és lloable, però encara tenim molt per lluitar i compartir. Es temps de construir noves mirades socials, polítiques i econòmiques. Es temps també de fer una gran Catalunya entre tots.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-4437086933903446408?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/4437086933903446408/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2012/01/nadons-per-una-catalunya-rica-i-plena.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/4437086933903446408'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/4437086933903446408'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2012/01/nadons-per-una-catalunya-rica-i-plena.html' title='NADONS PER UNA CATALUNYA RICA I PLENA'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-5621956698492312840</id><published>2012-01-17T11:51:00.000+01:00</published><updated>2012-01-17T11:51:37.819+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inmigración'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='racismo'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='prensasa'/><title type='text'>LA POR DE LA LIMITACIÓ</title><content type='html'>&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://diarigran.cat/wp-content/uploads/2011/12/xap_prou_racisme1.jpg" style="color: #0099cc; outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial;"&gt;&lt;img alt="" class="alignleft" height="320" src="http://diarigran.cat/wp-content/uploads/2011/12/xap_prou_racisme1.jpg" style="border-bottom-style: none; border-color: initial; border-image: initial; border-left-style: none; border-right-style: none; border-top-style: none; border-width: initial; display: inline; float: left; margin-bottom: 10px; margin-left: 0px; margin-right: 10px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;" title="xap_prou_racisme1" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;OMAIRA BELTRAN.&amp;nbsp;&lt;span style="border-bottom-style: none; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-image: initial; border-left-style: none; border-left-width: 0px; border-right-style: none; border-right-width: 0px; border-top-style: none; border-top-width: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline; word-spacing: 1px;"&gt;&amp;nbsp;publicat al&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://diarigran.cat/?p=1163" style="border-bottom-style: none; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-color: initial; border-image: initial; border-left-style: none; border-left-width: 0px; border-right-style: none; border-right-width: 0px; border-top-style: none; border-top-width: 0px; color: #333333; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline; word-spacing: 1px;"&gt;Diari Gran del Soberanisme&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Cada dia que passa alguna persona que ha vingut a viure a Barcelona o a Catalunya sofreix alguna vexació racista que, per norma general, no denuncia. Potser, ni tan sols ho esmenta als seus coneguts. Però el sofriment és el mateix.&lt;/div&gt;&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Fa uns dies vaig rebre un mail de la meva amiga María Dantas. Ella és brasilera i amant de la cultura catalana, lluitadora com poques de la causa independentista. En el seu escrit explicava als seus amics un incident lamentable: havia estat retinguda pel cos de seguretat de El Corte Inglés acusada de portar un DNI fals. Simplement, perquè era una persona brasilera ja va ser incomodada i retinguda. No hi havia cap altre motiu. Així de simple. El que aquests agents no s’atreveixen a fer amb un nadiu, ho fan amb una catalana d’origen estranger.&lt;/div&gt;&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Es dóna el cas que la Maria és advocada i que treballa com a traductora legal pels Mossos d’Esquadra. Això va facilitar que l’ajudessin amb rapidesa a resoldre el malentès i tot va quedar solucionat. Tanmateix, no cal dir-ho, la meva amiga ha iniciat una denúncia contra El Corte Inglés i també és sobrer dir que la indignació de la Maria i dels qui l’envoltem està encara present. Aquesta mena d’humiliacions no es solucionen amb una simple disculpa. Però, que hauria passat si la Maria no tingués bons contactes? Quants catalans d’origen estranger han de patir cada dia les sospites sense fonament dels seus conciutadans? Com educar davant el racisme?&lt;/div&gt;&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Recordo la primera vegada que vaig venir a Barcelona des de Colòmbia. Vaig prendre un vol fins a Madrid (en aquella època no hi havia vols directes entre Bogotà i Barcelona) on havia de fer connexió a El Prat. A l’avió vaig trobar un conegut i en baixar vam fer la fila per passar el control d’entrada. Ell estava molt nerviós. La seva esposa, amb 8 mesos d’embaràs, l’estava esperant a l’altra banda de la guixeta. En veure’l impacient li vaig preguntar perquè estava nerviós. Si el món és lliure, si les fronteres només existeixen al nostre cap, ningú ( tampoc policies espanyols que estaven en el control ) no tenien autoritat per delimitar la nostra llibertat. Però, a efectes pràctics, sí que la tenien. El meu amic i jo varem canviar de fila per anar més ràpid i aquest va ser el nostre error. En arribar al control, l’encarregat ens va enviar a una sala d’espera. Al meu conegut van estar a punt d’obligar-lo a retornar a Colòmbia en el mateix avió. Si no és perquè van veure la seva dona prenyada plorant i suplicant que el deixessin entrar (i perquè ella era espanyola), l’haurien fet agafar una altra vegada l’avió. Després de 12 hores de vol.&lt;/div&gt;&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;A mi, simplement em van fer perdre la connexió amb Barcelona. Em van retenir en una sala per fer-me no recordo quines preguntes absurdes. Des d’aquell dia, mai he tornat a trepitjar l’Aeroport de Barajas. A la policia espanyola li va donar igual que portés més de 12 hores amb un nadó en braços. Els va donar igual que estiguéssim morts de son i de cansament. Els drets humans no existeixen als aeroports. I com a prova, només cal recordar la catedràtica argentina embarassada que les autoritats espanyoles van obligar a tornar el mateix dia i que va perdre el fill en el viatge de retorn. Va succeir fa pocs mesos. Els mitjans espanyols ho van ocultar. La víctima havia estat convidada per la Universitat Complutense per donar una conferència. De res va servir que el personal de la Universitat confirmés la dada i demanés que la deixessin entrar. Després d’aquests fets, Barajas i Iberia (companyia amb un servei pèssim, per cert), van quedar vetades per a mi per sempre.&lt;/div&gt;&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Una altra experiència, molt menys dramàtica però prou indicativa, és la que vaig viure fa poc en un tren de rodalies. Un revisor de la companyia RENFE es dedicava a cobrar el que li donava la gana als passatgers que semblaven estrangers. Vaig demanar-li que rectifiqués el seu cobrament, perquè el meu fill només havia de pagar la meitat de l’import, segons les tarifes vigents. I ell, tossut, ens volia cobrar l’import complert. La seva resposta va ser clara. Em va dir en castellà i amb molt males formes: ‘Al seu país els nens no pagaran, però aquí sí’. Jo, que li vaig parlar sempre en català, li vaig respondre: ‘El meu país és Catalunya. Però ja veig que no és el seu, perquè ni tan sols sap parlar català’. Aquesta resposta el va posar molt nerviós. El revisor em va amenaçar de portar-me a la policia. Però és clar, sabia perfectament que l’import que volia cobrar era il·legal i tot va quedar en no res. Els qui van presenciar l’escena després em van consolar, però la resta del trajecte i la resta del dia, les llàgrimes em van sortir sense que les pogués detenir.&lt;/div&gt;&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Totes aquestes son situacions inesperades, tenses, improvisades, humiliants, angoixants i algunes, per desgràcia amb final terrible. Sempre succeeixen perquè hi ha gent que encara pensa que els catalans d’origen estranger no tenim els mateixos drets que els catalans nadius. Encara hi ha gent que creu que les fronteres limiten a la gent. I em pregunto: Per ventura aquesta gent no viatja? No té fills que estudiaran o s’establiran en una altra part del món? Molts catalans, ara mateix, s’estan plantejant anar a un altre país que els doni millors oportunitats. Els agradarà patir racisme quan hi arribin?&lt;/div&gt;&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;El racisme és la por de la limitació. Es el resultat de la ignorància i la manifestació de l’egoisme. El món tindrà les fronteres que vulguem posar-hi. En el meu cap aquestes fronteres no existeixen i per això em sento un ésser lliure. La gent ja no se’n recorda que durant la guerra molts catalans van fugir a Sud-Amèrica, on van ser ben acollits i on molts d’ells van refer les seves vides i prosperar. En canvi, els republicans que van fugir a França, ja no van tenir la mateixa sort. Les autoritats franceses els deixaven morir de fam i fred a les platges del Rosselló. Mig segle després, amb l’arribada de la democràcia, els ciutadans francesos entren i surten de Catalunya amb tots els drets, i els ciutadans de Sud-Amèrica, veuen els seus drets retallats i reben el menyspreu i les sospites de molts catalans i espanyols. No és just i crec que calia dir-ho. Entre altres raons, perquè només entre tots podrem construir un nou estat català més just; només entre els nous i vells catalans treballant units.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-5621956698492312840?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/5621956698492312840/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2012/01/la-por-de-la-limitacio.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/5621956698492312840'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/5621956698492312840'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2012/01/la-por-de-la-limitacio.html' title='LA POR DE LA LIMITACIÓ'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-3869888032693407457</id><published>2012-01-17T11:48:00.000+01:00</published><updated>2012-01-17T11:48:55.028+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inmigración'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='prensa'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='política'/><title type='text'>LA DIVERSITAT QUE ENRIQUEIX</title><content type='html'>&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://diarigran.cat/wp-content/uploads/2011/12/article-omaira.jpe.jpg" style="color: #0099cc; outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial;"&gt;&lt;img alt="" class="alignleft size-full wp-image-1748" height="266" src="http://diarigran.cat/wp-content/uploads/2011/12/article-omaira.jpe.jpg" style="border-bottom-style: none; border-color: initial; border-image: initial; border-left-style: none; border-right-style: none; border-top-style: none; border-width: initial; display: inline; float: left; margin-bottom: 10px; margin-left: 0px; margin-right: 10px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;" title="article omaira.jpe" width="389" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="word-spacing: 1px;"&gt;OMAIRA BELTRAN publicat al&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://diarigran.cat/?p=1163" style="border-bottom-style: none; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-image: initial; border-left-style: none; border-left-width: 0px; border-right-style: none; border-right-width: 0px; border-top-style: none; border-top-width: 0px; color: #333333; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; vertical-align: baseline; word-spacing: 1px;"&gt;Diari Gran del Soberanisme&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Fa uns mesos vaig ser a la conferència de l’exministre escocès d’Empresa, Economia i Turisme, el Sr. Jim Mather, organitzada pel Cercle Català de Negocis i l’exdelegat del govern al Regne Unit, en Xavier Solano. Vaig tenir la sort de conèixer personalment aquesta gran personalitat i encara em donen voltes pel cap algunes impressions que em va deixar.&lt;/div&gt;&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;La primera és la seva capacitat de treball i el seu positivisme. En la ment de Jim Mather tot és possible. Aquesta frase sembla treta del llibre ‘El secret’, però en realitat és una de les peces claus que li falta al puzzle de la independència catalana. Tenir una actitud positiva i visualitzar la independència com a tal. En Jim va explicar que el seu partit va començar a gestar el que serà la independència d’Escòcia ara farà uns 10 anys, quan en aquest país ningú creia en aquesta possibilitat. Actualment, gràcies a la tasca del seu partit, l’Scottish National Party (SNP), és previsible que Escòcia celebri un referèndum sobre la independència abans del 2015.&lt;/div&gt;&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Des que van començar a treballar pel que ara estan a punt d’aconseguir, la independència, ho van fer amb positivisme i no pas amb aquesta mena de temor que arrossega l’independentisme català. Vaig sortir tan motivada d’aquesta conferència que em van fer venir ganes d’anar a viure a Escòcia i contagiar-me d’aquest positivisme que tenia gairebé oblidat. Positivisme que, a més, és inherent al meu caràcter, però que he vist anar extingint-se poc a poc. Això sona una mica negatiu, però és simplement realista. No obstant això, hi ha un punt positiu que podem rescatar, i és un altre aspecte que encara recordo d’aquesta conferència: Quan van preguntar a en Mather com s’havia tractat la immigració a Escòcia, ell va respondre que la immigració sempre era positiva, que la diversitat era riquesa i que un dels grups més actius i que havien ajudat molt, havien estat els escocesos d’origen pakistanès, que també treballaven per la independència d’Escòcia.&lt;/div&gt;&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Positivisme i diversitat. Hi ha algú més positiu i optimista que aquell que va deixar la seva terra a la recerca de millors oportunitats? Possiblement només algú que vol reconduir la història del seu poble i fer-lo lliure. És hora que la solidaritat s’estengui més enllà de la crisi i que entre pobles que comparteixen coneixements, força, valor i positivisme, tinguem tots la humilitat d’acceptar que sempre podem aprendre l’un de l’altre. Que els que vam venir de fora, ja estem dins. Que els que són d’aquí, en qualsevol moment poden marxar lluny i que els que volem un país lliure necessitem de la visió positiva que ens assegura que tot pot ser possible. Tindrem també els catalans el 2015 el nostre referèndum per la independència? Tal vegada serà abans? Qui ho sap, però el que sí queda clar és que només ho aconseguirem amb una actitud positiva i integradora.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-3869888032693407457?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/3869888032693407457/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2012/01/la-diversitat-que-enriqueix.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/3869888032693407457'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/3869888032693407457'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2012/01/la-diversitat-que-enriqueix.html' title='LA DIVERSITAT QUE ENRIQUEIX'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-7677988507558900289</id><published>2012-01-17T11:47:00.000+01:00</published><updated>2012-01-17T11:47:21.944+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Cultura catalana'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inmigración'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='prensa'/><title type='text'>UN NADAL PER AGERMANAR CATALANS I NOUS CATALANS</title><content type='html'>&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://diarigran.cat/wp-content/uploads/2011/12/064-DSC_8811-Caga-Ti%C3%B3_900.jpg" style="color: #0099cc; outline-color: initial; outline-style: none; outline-width: initial;"&gt;&lt;img alt="" class="aligncenter size-full wp-image-1164" height="370" src="http://diarigran.cat/wp-content/uploads/2011/12/064-DSC_8811-Caga-Ti%C3%B3_900.jpg" style="border-bottom-style: none; border-color: initial; border-image: initial; border-left-style: none; border-right-style: none; border-top-style: none; border-width: initial; display: block; margin-bottom: 10px; margin-left: auto; margin-right: auto;" title="064-DSC_8811 - Caga Tió_900" width="540" /&gt;&lt;/a&gt;OMAIRA BELTRAN publicat al &lt;a href="http://diarigran.cat/?p=1163"&gt;Diari Gran del Soberanisme&lt;/a&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;&amp;nbsp;Fa tres anys, amb l’excusa d’intercanviar experiències culturals a l’entorn de les celebracions de nadal, vaig decidir, juntament amb alguns amics, crear ‘Llatins per Catalunya’ ( http://llatins.org ), una entitat intercultural que pretén agermanar catalans amb nous catalans provinents de tot el món. Jo sóc nascuda a Colòmbia, encara que ja em considero també catalana, i tenia necessitat d’explicar als meus compatriotes que era això del ‘Caga tió’. D’aquesta manera va néixer el ‘Caga Tió Intercultural’ que cada any té lloc al barri de Gràcia entre nens de tots els països. El nadal va ser l’excusa perfecta per oblidar les nostres diferències, però també per recordar d’on venim i, més encara, cap a on hem d’anar.&lt;/div&gt;&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Tres anys després, gràcies a aquesta iniciativa i a altres circumstàncies vitals, em trobo fent un programa intercultural de radio en una emissora llatina de Barcelona que escolten més de 150.000 persones cada dia i que té com a objectiu esdevenir un punt d’integració i d’intercanvi. M’estic referint a l’emissora ‘La Bomba’ 100.3 FM i al programa ‘La veu del poble’, que emet cada migdia de dilluns a divendres. En aquest espai bilingüe parlem de temes d’immigració, sí, però també de la cultura catalana i d’aquesta barreja de vivències i tradicions que es generen en ciutats com Barcelona.&lt;/div&gt;&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;A ‘La veu del poble’ pretenem trencar el tòpic que veu els nous catalans d’origen llatí més aprop de la cultura castellana que no pas de la cultura catalana. El programa que condueixo és un experiment social molt interessant que&amp;nbsp; té com a col·laboradors i tertulians molts catalans d’origen llatí, però també catalans ben coneguts, com ara els diputats independentistes Oriol Amorós o Toni Strubell, joves tan interessants com l’Èric Beltran, o entitats tan implicades com La Plataforma per la Llengua. Hi ha moltes més persones que fan possible el programa, i tots ells són membres de la cultura catalana, encara que molts hagin nascut a l’altra banda de l’Atlàntic. No cal dir que els estic molt agraïda pel seu suport en aquesta tasca, igual que també estic molt agraïda al director de l’emissora per creure en mi per portar endavant aquest projecte.&lt;/div&gt;&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;I ja que estem trencant tòpics, us diré que els oients, majoritàriament d’origen llatí, no canvien de dial pel fet de sentir parlar també en català en la seva emissora i que, ben al contrari, participen molt activament amb les seves trucades. Històricament, el nacionalisme espanyol ha intentat utilitzar la immigració llatina contra Catalunya i contra la seva cultura. Els immigrants americans de parla castellana eren el tercer pilar de la seva estratègia d’homogeneització, tal i com en el seu dia ho van ser els immigrants del sud d’Espanya. Però no comptaven amb el fet que la immigració llatinoamericana està composta per persones que ja hem patit la colonització espanyola en els nostres països d’origen i que som conscients que les nostres llengües i cultures originàries s’han perdut per culpa del colonialisme espanyol. Així que, per a aquestes persones, la paraula colonització no és un terme estrany, ni tampoc el concepte ‘espoli’ (espoli que avui dia es continua vivint a llatinoamèrica en mans de les grans multinacionals espanyoles) i per això, espais com els de ‘La veu del poble’ són, simplement, un punt de trobada entre cultures que tenen més en comú del que sovint es pensa.&lt;/div&gt;&lt;div style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20px; padding-bottom: 10px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"&gt;Convido a tots els catalans amants de la ràdio, a que participin en aquest projecte intercultural en forma de programa de ràdio, igual que els convido a formar part i suggerir accions interculturals i d’agermanament mitjançant l’entitat ‘Llatins per Catalunya’. És possible que el nadal sigui l’excusa perfecta perquè tots ens reunim a l’entorn d’un tronc màgic que caga regals, d’un pessebre cristià o d’un arbre hivernal. Es possible que ens adonem que són més les semblances que ens uneixen que no pas les diferències que ens distancien. Es possible que entenguem que podem construir junts un nou estat avançat d’Europa, on el respecte per les diferències serà primordial. Un país on tots podrem col·laborar a construir la llibertat&amp;nbsp;necessària&amp;nbsp;per viure plegats de manera justa.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-7677988507558900289?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/7677988507558900289/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2012/01/un-nadal-per-agermanar-catalans-i-nous.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/7677988507558900289'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/7677988507558900289'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2012/01/un-nadal-per-agermanar-catalans-i-nous.html' title='UN NADAL PER AGERMANAR CATALANS I NOUS CATALANS'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-5909159660577414366</id><published>2011-11-22T07:37:00.000+01:00</published><updated>2011-11-22T07:38:14.669+01:00</updated><title type='text'>La il·lustradora Alba Marina Rivera presenta 'La casa de mis abuelos'</title><content type='html'>&lt;p class="mobile-photo"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-bqvu791SCYY/TstDV9kzjQI/AAAAAAAAA-M/2xhX67vMksM/s1600/invitacion-casa-abuelos-794670.jpg"&gt;&lt;img src="http://4.bp.blogspot.com/-bqvu791SCYY/TstDV9kzjQI/AAAAAAAAA-M/2xhX67vMksM/s320/invitacion-casa-abuelos-794670.jpg"  border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5677705799815892226" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="mobile-photo"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-J-IO0lsP8gk/TstDXL9lw2I/AAAAAAAAA-o/QwI7RISlQEo/s1600/PortadaAbuelos-700311.jpg"&gt;&lt;img src="http://3.bp.blogspot.com/-J-IO0lsP8gk/TstDXL9lw2I/AAAAAAAAA-o/QwI7RISlQEo/s320/PortadaAbuelos-700311.jpg"  border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5677705820857811810" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="gmail_quote"&gt;&lt;br&gt;&lt;div class="gmail_quote"&gt;Per Omaira Beltrán&lt;/div&gt;&lt;div class="gmail_quote"&gt;&lt;br&gt;Convertir les paraules en imatges és un procés que pot trigar unes hores o diversos anys. Quins colors emprar, quina tècnica, quina textura i què ha de transmetre una imatge quan ha deixat de ser lletra és un ofici que sap fer molt bé&lt;b&gt; &lt;a href="http://albamarinarivera.com/" target="_blank"&gt;Alba Marina Rivera&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;. Per això, cada vegada que s&amp;#39;ha proposat la tasca d&amp;#39;il·lustrar un llibre el resultat ha estat fascinant, diferent i, a més, ha guanyat innombrables premis.&lt;br&gt;   &lt;br&gt;&lt;div&gt;Alba Marina, nascuda a Rússia, crescuda a Cuba i formada com a il·lustradora a Barcelona, és una de les noves promeses de la&lt;br&gt; literatura infantil i juvenil i, a més, del món de la il·lustració, que cada vegada té més adeptes adults. Perquè si en aquest món hi ha llibres que es resisteixen a ser digitalitzats, aquests són els llibres il·lustrats.&lt;/div&gt;    &lt;div&gt;&lt;br&gt;I en aquest sentit, només fa falta veure i gaudir de les il·lustracions de l&amp;#39;últim treball d&amp;#39;Alba Marina: &amp;#39;La casa de mis abuelos&amp;#39;, una història en la qual va treballar durant dos anys, després que l&amp;#39;escriptora, editora i crítica literària, Arianna Squilloni li compartís el text. L&amp;#39;Alba no va dubtar a fer d&amp;#39;aquesta història un llibre commovedor, ple d&amp;#39;imatges que recreen l&amp;#39;amor i la imaginació en un món on qualsevol cosa pot ser possible.&lt;br&gt;    &lt;br&gt;&amp;#39;La casa de mis abuelos&amp;#39;, publicada per l&amp;#39;editorial&lt;b&gt; &lt;/b&gt;&lt;a href="http://ekare.com.ve/" target="_blank"&gt;&lt;b&gt;Ekaré,&lt;/b&gt; &lt;/a&gt;es presentarà el proper dimarts, 22 de novembre, a les 19:30h, en la llibreria Casa Anita (Carrer Vic, 14 de Barcelona). També hi serà l&amp;#39;escriptora Arianna Squilloni. &amp;quot;I Hi haurà &amp;#39;guarapita&amp;#39; veneçolana per brindar amb els amics&amp;quot;, diu la invitació que m&amp;#39;ha arribat.&lt;br&gt;    &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Autora: &lt;b&gt;&lt;a href="http://albamarinarivera.com/" target="_blank"&gt;Alba Marina Rivera&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Album: La casa de mis abuelos&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Editorial: &lt;a href="http://ekare.com.ve/" target="_blank"&gt;&lt;b&gt;Ekaré&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;   &lt;div&gt;Dia: 22 novembre a les 19,30h&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Lloc: Casa Anita (Carrer Vic, 14 de Barcelona)&lt;/div&gt; &lt;/div&gt;&lt;br&gt; &lt;/div&gt;&lt;br&gt; &lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-5909159660577414366?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/5909159660577414366/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2011/11/la-illustradora-alba-marina-rivera.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/5909159660577414366'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/5909159660577414366'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2011/11/la-illustradora-alba-marina-rivera.html' title='La il·lustradora Alba Marina Rivera presenta &apos;La casa de mis abuelos&apos;'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-bqvu791SCYY/TstDV9kzjQI/AAAAAAAAA-M/2xhX67vMksM/s72-c/invitacion-casa-abuelos-794670.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-1675864311217068326</id><published>2011-09-04T23:53:00.002+02:00</published><updated>2011-09-05T00:09:28.635+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Literatura'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Bitácora'/><title type='text'>La montaña mágica</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-cQKcyE_umi8/TmPxnsZggXI/AAAAAAAAA84/kYWbQ8RMd4E/s1600/CIMG3260.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://3.bp.blogspot.com/-cQKcyE_umi8/TmPxnsZggXI/AAAAAAAAA84/kYWbQ8RMd4E/s400/CIMG3260.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Me desperté cuando la niebla aún no había abandonado la montaña. A veces, imagino que la 'boira' (esta palabra catalana me gusta más que niebla) es una parte de Dios que baja a acariciar la tierra cuando  está tranquila. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Las gotitas de agua aún están encima de las flores dulces que adornan los alrededores de esta montaña mágica y los pájaros comienzan a despertar. Estar a casi dos mil metros de altura me hace recordar mi lugar de origen, pero también me quita oxígeno del cerebro, hace que mi respiración vaya más lenta y que las ideas tarden más en llegar al cerebro. El tiempo justo en el que puedo discernir que son pensamientos sin importancia y dejar de pensar. Casi casi, una meditación natural. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Comienzo a correr en medio de las montañas. El primer día, sólo diez minutos. Pero, poco a poco, he aumentado mis tiempos y ya he corrido más de media hora sin parar. Podría decirse que es un milagro conseguir hacer correr a dos piernas que están acostumbradas a sentarse frente al ordenador. Estoy habituada a dar largas caminatas, pero correr sin parar y a casi dos mil metros de altura... Son los milagros de la voluntad de leer libros fantásticos sobre correr y de querer bajar unos quilos, que con la edad se van acumulando, como malos recuerdos, en la cadera, en las piernas y justo donde ahora me apoyo para escribir. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;En la montaña el tiempo pasa despacio, es generoso y trae luz y color después de una lluvia que  había vuelto el cielo gris. La armonía se puede oler; la tierra  provee de todo aquello que posee; el agua se desliza entre las piedras y el silencio, como un vigilante rebosante de dulzura, paraliza los pensamientos.  En esta montaña, las abejas de todos los tamaños, recolectan el polen de flores que nunca antes había visto y que, al presenciarlas crecer entre las rocas o a la vera del camino, me maravillan. Después van a sus panales y hacen una miel capaz de alejar cualquier mal sentimiento. Cada mañana endulzo el té con esta miel y por la tarde la mezclo con la manzanilla caliente que me acompaña en las lecturas. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;No hay un horario establecido para caminar o para correr, a veces las mañanas son frescas y se hace agradable adentrarse en la montaña antes que el sol más próximo que en la playa, nos tueste la piel sin que apenas nos demos cuenta. Al medio día, tranquilamente puedo sentarme encima de la roca del río que baja de la montaña y escuchar el sonido penetrante y tranquilizador del agua que corre libre, después me puedo tirar en medio del prado y dormir escuchando el tintineo de la pelota de mi hijo que juega cerca y después, como por un impulso de mis piernas puedo echarme a correr por el camino de hierba que nos lleva de regreso a casa. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Otras veces, la caminata puede tardar tres o cuatro horas, el destino no se conoce y el silencio, fiel compañero,  es cómplice de las mariposas que revolotean a nuestro lado, esas hermosas criaturas que viven sólo un día y que creo que disfrutan cuando admiramos su belleza. También están las brujas negras del bosque que se deslizan despacio en medio del camino. Son unas babosas gigantes, brillantes, negras y con una especie de capa que las hacen parecer unas pequeñas brujas que en lugar de volar se deslizan en medio de la montaña. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Los pasos se hacen cortos al regreso. Las rodillas reclaman un poco de quietud y contemplo el paisaje al atardecer, cuando una capa de humedad lo hace parecer de una materia más sutil, es como un alimento delicioso para el espíritu y me alegro pensar que un ser supremo hizo todas estas cosas para hacer más soportable nuestra existencia. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Ya cae la noche y con ella otra vez la boira, que gracias al crepúsculo se deja iluminar y un rosa anaranjado hace que la última luz del cielo se despida para anunciar las estrellas y una luna que crece o mengua, nunca la he diferenciado, va apareciendo en medio de un cielo imponente y negrísimo, sí hay un negro más negro que el negro y ese es el negrísimo, que existe donde la contaminación no llega. &lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;El refugio entonces, es una cocina preciosa que me espera con la nevera llena de verduras y unas zarzamoras que la madre tierra ayer nos obsequió. El menú de esta noche es: Puré de calabaza tierna con cebolla y queso, patatas pequeñas al vapor con aceite de oliva virgen, ensalada con una lechuga que presiento que es del huerto que veo crecer frente a mi ventana cada mañana y el postre, una tarta de zarzamoras; sin receta, porque la mitad de los ingredientes los tengo que improvisar.  Pero esta montaña es tan mágica que todo queda sabroso y al sonido de los grillos comemos, compartimos y disfrutamos de una noche de verano que quedará grabada en medio de esos pensamientos que a fuerza de gravedad no desaparecen de nuestro recuerdo. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-1675864311217068326?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/1675864311217068326/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2011/09/la-montana-magica.html#comment-form' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/1675864311217068326'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/1675864311217068326'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2011/09/la-montana-magica.html' title='La montaña mágica'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-cQKcyE_umi8/TmPxnsZggXI/AAAAAAAAA84/kYWbQ8RMd4E/s72-c/CIMG3260.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-7491922650608694783</id><published>2011-07-26T00:21:00.001+02:00</published><updated>2011-07-26T00:21:35.933+02:00</updated><title type='text'>De la impunitat racista a la tragèdia d'Oslo</title><content type='html'>&lt;p class="mobile-photo"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-7mYjtwLTxas/Ti3scG-RnOI/AAAAAAAAA8U/bz2TMIHiAt0/s1600/oslo-795934.jpg"&gt;&lt;img src="http://1.bp.blogspot.com/-7mYjtwLTxas/Ti3scG-RnOI/AAAAAAAAA8U/bz2TMIHiAt0/s320/oslo-795934.jpg"  border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5633418676562664674" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="gmail_quote"&gt;&lt;div&gt;La mort pica la porta en una ciutat on tot era tranquil·litat. Just fa un any em van convidar a Oslo, on hi viu una bona amiga. Ens delíem per fugir de la xafogor de Barcelona i ens varem decidir a comprar els bitllets d&amp;#39;avió. Si normalment els vols de Ryanair són atapeïts i amb crits i empentes, en el cas del Barcelona–Oslo, tot era ben diferent. Els passatgers, en la seva majoria estiuejants Noruecs, vermells com escamarlans, viatjaven de retorn al seu país amb l&amp;#39;educació que els caracteritza com a societat. Una serenor confiada i innocent plana al damunt d&amp;#39;aquesta gent, que vaig poder confirmar quan al &amp;#39;duty free&amp;#39; de l&amp;#39;aeroport una dona Noruega oblidava la seva cartera descurada i oberta al damunt d&amp;#39;una taula. Li vaig haver de portar i, en adonar-se del descuit, va somriure, em va donar les gràcies, i va continuar el seu camí errant.&lt;/div&gt; &lt;div&gt;&lt;div class="h5"&gt; &lt;br&gt;Recordem l&amp;#39;estada a Oslo com un gran viatge. Ens havien dit que la ciutat era avorrida i que no hi havia gaire coses per veure. Però no&lt;br&gt;varem parar de caminar, albirant paisatges preciosos, visitant les seves illes i meravellant-nos amb els seus llacs. La  cordialitat de&lt;br&gt;  la seva gent és envejable. Fins i tot, em vaig acostar a la universitat per esbrinar els requisits de programes per estudiar allí&lt;br&gt;i passar una temporada més àmplia amb la meva família.&lt;br&gt;&lt;br&gt;Un any després, just fa uns dies, erem de vacances als Pirineus catalans. I va ser en una petita tenda, mentre compràvem algunes&lt;br&gt;  fruites, que varem veure l&amp;#39;esgarrifós titular als diaris: &amp;#39;Atemptat terrorista a Oslo&amp;#39;. Em vaig quedar petrificada. Vam parlar del tema,&lt;br&gt;incrèduls i trasbalsats, mentre enfilàvem el camí que duu cap a la Roca Aguda, l&amp;#39;excursió que teníem prevista. Al final del dia, un cop&lt;br&gt;  retornats, vaig contactar amb la meva amiga noruega. La seva filla, molt vinculada a les joventuts del Partit Laborista que va patir&lt;br&gt;l&amp;#39;atemptat, va lliurar-se de la tragèdia gràcies a un viatge a Colòmbia. Tanmateix, des de la distància, patia molt pels amics i&lt;br&gt;  coneguts que havia perdut.&lt;br&gt;&lt;br&gt;Molt sovint, com molts altres joves d&amp;#39;Oslo, havia participat en aquesta acampada juvenil. Conversant amb la meva amiga, vaig&lt;br&gt;comprendre que aquella pau i tranquil·litat ja no tornaria a estar en els cors dels Noruecs. Em pregunto perquè els feixistes i racistes no són perseguits i jutjats. Perquè tants activistes d&amp;#39;esquerres i defensors dels drets humans han estat encausats i engarjolats mentre&lt;br&gt;  la ultra-dreta xenòfoba sempre campa al seu aire? La impunitat amb els racistes i amb la gent violenta s&amp;#39;ha d&amp;#39;acabar per sempre més.&lt;br&gt;&lt;br&gt;La llibertat d&amp;#39;expressió té un límit i aquest es diu &amp;#39;racisme i violència&amp;#39;. A Catalunya, tant el PP com &amp;#39;Plataforma per Catalunya&amp;#39; o&lt;br&gt;  Ciutatans, és a dir, l&amp;#39;ultra-dreta nacionalista espanyola, va utilitzar l&amp;#39;odi a la immigració com a eslògan de la seva campanya&lt;br&gt;electoral. &amp;#39;Vota per nosaltres i no tindràs immigrants que et molestin&amp;#39;. Això no es pot tornar a repetir. Quant temps passarà fins&lt;br&gt;  que un dement mental, atiat per aquestes mentides, dispari contra immigrants a casa nostra? Perquè es permet que aquests grups polítics racistes creixin i s&amp;#39;enforteixin amb campanyes discriminatòries? Quan tindrem lleis que els enviïn a presó, per xenòfobs?&lt;br&gt;  &lt;br&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;Omaira Beltrán Sánchez&lt;br&gt; &lt;/div&gt;&lt;br&gt;&lt;br&gt; &lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-7491922650608694783?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/7491922650608694783/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2011/07/de-la-impunitat-racista-la-tragedia.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/7491922650608694783'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/7491922650608694783'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2011/07/de-la-impunitat-racista-la-tragedia.html' title='De la impunitat racista a la tragèdia d&apos;Oslo'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-7mYjtwLTxas/Ti3scG-RnOI/AAAAAAAAA8U/bz2TMIHiAt0/s72-c/oslo-795934.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-4530044101604636717</id><published>2011-04-26T22:14:00.003+02:00</published><updated>2011-04-26T23:03:20.524+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Literatura'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='filosofía'/><title type='text'>Nacida para creer / Nascuda per creure</title><content type='html'>&lt;div class="mobile-photo"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-Iy4C_nSfE2Y/Tbcnsz_IL8I/AAAAAAAAA74/smBnFrETYOg/s1600/CIMG2288-782478.JPG" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5599988312481214402" src="http://1.bp.blogspot.com/-Iy4C_nSfE2Y/Tbcnsz_IL8I/AAAAAAAAA74/smBnFrETYOg/s320/CIMG2288-782478.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Un libro puede cambiar y animar tu forma de ver el mundo. &amp;nbsp;Este Sant Jordi ha sido mágico, entre el libro de los cuandos (para Kirpal) &lt;a href="http://www.chrismcdougall.com/"&gt;Nacuts per córrer &lt;/a&gt;(de Arján) Indigneu-vos (Dani) y tren nocturno a Lisboa (yo, regalo de Caro), podría cantar alegremente un BINGO! de libros (si so existiera).&lt;br /&gt;Kirpal, de camino a la montaña y durante casi tres horas fue descubriendo ¿cuándo estaría enamorado?, ¿cuándo se inicia la vida? ¿Cuándo se inventó el chicle?. Dani devoraba y leía en voz alta, se exaltaba y me hacía releer el capítulo que le acababa de conmover de 'nascuts per córrer' y yo, que intentaba leer a ese magnífico filósofo que retrata tiernamente a un erudito de las lenguas clásicos que se pregunta, lo que me he preguntado desde que tengo memoria sobre la magia de las &amp;nbsp;palabras, las letras y la fuerza que toman los sonidos cuando se articulan en una frase, igualmente, dejaba de un lado a Mundus y leía de corrido la conmovedora historia de Jess, una poeta surfera que corría maratones de 300 kilómetros.&lt;br /&gt;Stéphane Hessel (Indigneu-vos!) &amp;nbsp;lo he reservado para un día soleado, mientras, voy saltando o corriendo entre Nascuts per córrer y tren nocturno a Lisboa de Permanns Schweigen o Pascal Mercier, seudónimo que dulcemente utiliza, para disfrazar, tal vez, tanta sabiduría que va repartiendo poco a poco en algo más de quinientas páginas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Yo, que pensaba que todas las palabras están escritas, descubro que no todas las historias están contadas y por eso florece, como en primavera, la esperanza de encontrar entre libros escritos con humildad, con la simple intención de disfrutar pegando palabras, como en &lt;a href="http://www.chrismcdougall.com/"&gt;Christopher McDougall&lt;/a&gt;, cuenta que los corredores&lt;a href="http://www.monografias.com/trabajos50/indios-tarahumara/indios-tarahumara2.shtml"&gt; tarahumaras&lt;/a&gt; y todos aquellos anónimos campeones, terminan la meta con una sonrisa en la cara, después de haber corrido durante días enteros. Por eso una vez más confirmo que he nacido para creer!&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Buscando, buscando, &lt;a href="http://faircompanies.com/blogs/view/nacidos-para-correr-murakami-bikilatarahumara-y-san/"&gt;este&lt;/a&gt;, un blog que me ha gustado y que habla de otros autores que hablan sobre el arte de correr.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Foto de los libros que os cuento y de las alpargatas que he usado para correr hoy, al estilo de los taraurama!&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;--------&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;"&gt;Un llibre pot canviar i animar la teva forma de veure el món. Aquest Sant Jordi ha estat màgic, entre: 'El libro de los cuandos' (pel Kirpal) Nacuts per córrer (per l'Arján) Indigneu-vós (pel Dani) i tren nocturn a Lisboa (per a mi, regal de Caro), podria cantar alegrement un BINGO! de llibres (si això existís).&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;"&gt;&lt;br /&gt;Kirpal, de camí a la muntanya i durant gairebé tres hores, va anar-hi descobrint quan estaria enamorat?. Quan s'inicia la vida? Quan es va inventar el xiclet?. Dani devorava i llegia en veu alta, s'exaltava i em feia rellegir el capítol que li acabava de commoure de 'Nascuts per córrer'. I jo, que intentava llegir a aquest magnífic filòsof que retrata tendrament a un erudit de les llengües clàssiques que es pregunta el que m'he preguntat des que tinc memòria sobre les paraules, les lletres i la força que prenen els sons quan s'articulen en una frase. Igualment, deixava d'un costat a Mundus i llegia d'una tirada la commovedora història de Jess, una poeta surfera que corria maratons de 300 quilòmetres.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;"&gt;&lt;br /&gt;Stéphane Hessel (Indigneu-vós!), l'he reservat per a un dia assolellat, mentre vaig saltant o corrent entre Permanns Schweigen o Pascal Mercier, pseudònim que dolçament utilitza, per disfressar, qui sap, tanta saviesa que va repartint a poc a poc en cinc-centes pàgines.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Jo que pensava que totes les paraules estan escrites, descobreixo que no totes les històries estan explicades i per això floreix, com a la primavera, l'esperança de trobar entre llibres escrits amb humilitat, amb la simple intenció de gaudir, enganxant paraules, com en Christopher McDougall, explica que els corredors tarahumaras i tots aquells anònims campions, acaben la meta amb un somriure en la cara, després d'haver corregut durant dies sencers. Per això una vegada més reivindico que he nascut per creure!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Buscant, buscant, aquest, un blog que m'ha agradat.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 12px;"&gt;Foto dels llibres que us explico i de les espardenyes que he usat per córrer avui, a l'estil dels taraurama!&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-4530044101604636717?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/4530044101604636717/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2011/04/nacida-para-creer-nascuda-per-creure.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/4530044101604636717'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/4530044101604636717'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2011/04/nacida-para-creer-nascuda-per-creure.html' title='Nacida para creer / Nascuda per creure'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-Iy4C_nSfE2Y/Tbcnsz_IL8I/AAAAAAAAA74/smBnFrETYOg/s72-c/CIMG2288-782478.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-1673761177022463800</id><published>2011-04-21T21:28:00.001+02:00</published><updated>2011-04-21T21:28:41.394+02:00</updated><title type='text'>Tarde de collage</title><content type='html'>&lt;p class="mobile-photo"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-c9hxn-qBbtA/TbCFaf3z-gI/AAAAAAAAA7w/eUkBdj8i7j8/s1600/coctelera-721394.jpg"&gt;&lt;img src="http://3.bp.blogspot.com/-c9hxn-qBbtA/TbCFaf3z-gI/AAAAAAAAA7w/eUkBdj8i7j8/s320/coctelera-721394.jpg"  border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5598121027100211714" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;Barcelona se ha vestido de gris y de polen, ha sacado su mirada m&amp;#225;s&lt;br&gt;melanc&amp;#243;lica para inspirar a aquellos que creen en las tardes&lt;br&gt;solitarias, donde el aire susurra los amores fallidos que el invierno&lt;br&gt;no ha sabido cuidar.&lt;br&gt;Carola y yo caminamos por las calles semidesiertas y nos colamos en&lt;br&gt;las tiendas para descansar de las caminatas distra&amp;#237;das que nos llevan&lt;br&gt;de un extremo de la ciudad al otro. En medio de una mesa de teca,&lt;br&gt;exterior, 2mts por 1,05mts marca BIMBOL vemos como la gente llena su&lt;br&gt;cesta de la compra con vasos de colores y velas olorosas, re&amp;#237;mos al&lt;br&gt;ritmo de de los manteles multicolores que decoran las mesas y&lt;br&gt;observamos la transparencia sospechosa de la coctelera que nunca&lt;br&gt;compraremos.&lt;br&gt;Hablamos de ver una peli en un cine de autor, una buena guarida para&lt;br&gt;un d&amp;#237;a solitario y gris y recreamos una y otra vez los recuerdos que&lt;br&gt;ocultamos en nuestra memoria, recuerdos felices que yacen en la&lt;br&gt;memoria de nuestros hermanos, las suya mujeres, los mios hombres y&lt;br&gt;que, si los record&amp;#225;ramos, nos har&amp;#237;an tener una historia en com&amp;#250;n,&lt;br&gt;adivinamos porque nuestra mente los ha eliminado, tal vez eran&lt;br&gt;dolorosos y ni lo sab&amp;#237;amos, a lo mejor fueron aburridos y ni los&lt;br&gt;disfrutamos.&lt;br&gt;Miramos estanter&amp;#237;as e imaginamos una casa decorada con colores que no&lt;br&gt;nos gustan y con un equilibrio que no tenemos, coincidimos con no ser&lt;br&gt;unas apasionadas de la decoraci&amp;#243;n y con disfrutar las tardes envueltas&lt;br&gt;en una buena manta y con un buen libro como compa&amp;#241;&amp;#237;a, esos momentos&lt;br&gt;solitarios y sin estilo, donde el peinado no importa, ni la&lt;br&gt;combinaci&amp;#243;n de la ropa que llevamos, la tasa donde bebemos t&amp;#233;, est&amp;#225;&lt;br&gt;manchada por cientos de esperas y el sof&amp;#225; comparte lugar con el polen&lt;br&gt;que se ha colado por la ventana. En el suelo las motas de polen&lt;br&gt;transitan como ruedas de paja de pueblo abandonado de spaguetti&lt;br&gt;western y el cristal por donde se filtra la luz  tiene unas manchas&lt;br&gt;extra&amp;#241;as producto de una limpieza experimental sin mucho &amp;#233;xito.&lt;br&gt;Pero esa es su casa y no la m&amp;#237;a, o es la m&amp;#237;a de una Omaira solitaria&lt;br&gt;que habita en el pa&amp;#237;s de siempre todav&amp;#237;a, mi casa est&amp;#225; habitada por&lt;br&gt;tres traviesos hombrecillos, que como minerons desordenan cada dos por&lt;br&gt;tres y que ahora me est&amp;#225;n esperando con las tijeras como la golosina&lt;br&gt;mas preciada, para recortar papeles de colores y figuras extra&amp;#241;as y&lt;br&gt;as&amp;#237; hacer collages como ilusiones mezcladas... mientras me animo a&lt;br&gt;recortar y pegar, intento ordenar el collage que est&amp;#225; hecha mi casa,&lt;br&gt;pan duro en la mesa, un grabadora con entrevistas por transcribir,&lt;br&gt;bolis si sus tapas, facturas abiertas y que no quiero volver a ver,&lt;br&gt;una calculadora inmensa y al lado una lima de u&amp;#241;as, corrector, llaves&lt;br&gt;la bolsa con sopas noodles, tofu y alfalfa, un vaso del museo de la&lt;br&gt;kon-tiki de Oslo, que obviamente usamos y que obviamente est&amp;#225; lleno de&lt;br&gt;agua, el control del mando del v&amp;#237;deo, una bolsa vac&amp;#237;a de galletas&lt;br&gt;diet! de coco, un traductor espa&amp;#241;ol ingles y al lado unas cerillas,&lt;br&gt;mas vasos con cuchillos dentro? y enfrente de mi otro ordenador y&lt;br&gt;detr&amp;#225;s un chico muy guapo con unos ojos azules como el cielo que hoy&lt;br&gt;no existi&amp;#243;, que me mira y no necesita hablar para saber que me quiere.&lt;br&gt;No necesito mirar al rededor...el collage ser&amp;#237;a interminable...&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-1673761177022463800?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/1673761177022463800/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2011/04/tarde-de-collage.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/1673761177022463800'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/1673761177022463800'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2011/04/tarde-de-collage.html' title='Tarde de collage'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-c9hxn-qBbtA/TbCFaf3z-gI/AAAAAAAAA7w/eUkBdj8i7j8/s72-c/coctelera-721394.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-4527960593369550493</id><published>2011-04-06T23:36:00.002+02:00</published><updated>2011-04-09T15:57:27.462+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='filosofía'/><title type='text'>Una hora menos que se nota!</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-FU5MAVMygKc/TaBlAQAnegI/AAAAAAAAA7s/cxO-finWKKs/s1600/lirios.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-FU5MAVMygKc/TaBlAQAnegI/AAAAAAAAA7s/cxO-finWKKs/s320/lirios.jpeg" width="240" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="mobile-photo"&gt;Las consultas por la independencia de Catalunya, el calor&lt;/div&gt;pegajoso que trae la primavera, el aire que no acondiciona, el olor a&amp;nbsp;esperanza y amor de los lirios de María, la sonrisa de Juan cuando se&amp;nbsp;llena la boca del pan bueno de su pueblo, las adolescentes parisinas&amp;nbsp;que solo comen espaguetis, los edredones que sobran en la mañana pero&amp;nbsp;que hacen falta en la noche.&lt;br /&gt;Las amigas que se encuentran para tomar café, el momento de&lt;br /&gt;intercambiar ropa, de sacar el ropero, de ver lo que ya no nos va&lt;br /&gt;bien, de pensar en el traje de baño precioso que me espera... si dejo&amp;nbsp;de comer chocolates,  todos los deberes que me falta por hacer,  los&amp;nbsp;veintemil documentos que me piden para una oferta de trabajo oficial,&amp;nbsp;en el que baremarán los trabajos de mi vida laboral ???&lt;br /&gt;Los miércoles que eran mis días favoritos, se han convertido, en esos&amp;nbsp;espacios donde el tiempo no alcanza y debo correr para tomar el café&amp;nbsp;que corre más rápido que yo, porque  debo hacer varios trabajos en&amp;nbsp;diferentes ordenadores a la vez, para después no recordar ni cómo se&amp;nbsp;llama mi profesora de catalán y pensar, tal vez, que tengo alzheimer&amp;nbsp;prematuro.  Parar un segundo y escuchar el programa de las historias&amp;nbsp;de la nueva emisora de inglés y  después husmear en la lista de la&amp;nbsp;familia, con la que no sólo comparto alegrías y tristezas, sino sus&amp;nbsp;canciones de spotify o mejor aún, querer matar a la peluquera que ha&amp;nbsp;dejado a mi hijo como un 'ocupa-quillo' ...no sé por donde empezar a&amp;nbsp;redimir mis atentados pequeños de remordimientos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Esta primavera algo a cambiado, ya no quiero hacer más actos gratuitos&amp;nbsp;de benevolencia, ni hacer horas interminables de voluntariados,&amp;nbsp;mientras mis hijos no saben si verdad es con V o con B.  El tiempo ya&lt;br /&gt;no me alcanza para preparar las clases de español que se me acumulan,&amp;nbsp;las de catalán que cada vez me exigen más, las de italiano que dejé&amp;nbsp;arriconadas y las miles de carpetas apiladas que se autoclasifican de&lt;br /&gt;cansancio por estar olvidadas.&lt;br /&gt;El desorden rutinario, que cada sábado se organiza rutinariamente, la&amp;nbsp;radio que se ha quedado en stand by, los artículos que se escriben&amp;nbsp;cuando el hastío llena de moho los dedos, los twits de trabajo que se&lt;br /&gt;hacen automáticamente, los twits personales que ya no me gusta hacer,&amp;nbsp;la actividad facebokiana, que me relaja o me aburre, mi amigo que está&amp;nbsp;en el hospital y cada día le dedico muchos pensamientos buenos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mis&amp;nbsp;entrañables amigas a las que quiero y que me quieren, con las que&amp;nbsp;invento proyectos o llevo cuadernos de buenas inteciones. Mi familia&amp;nbsp;de Colombia, con la que hablo sagradamente cada semana y a la que&amp;nbsp;siento tan cerca a pesar de estar tan lejos y las lecturas,  otro de&amp;nbsp;mis trabajos... que se han quedado a medias esta semana, pero que en&amp;nbsp;el acto retomaré antes de que me olvide de las intenciones de sus&amp;nbsp;personajes.&lt;br /&gt;Tengo por fin unas reebook clásicas, igualitas (pero negras) a&amp;nbsp;unas que llevaba cuando tenía 14 años, las usaba con una falda de&amp;nbsp;jean, preciosa, una camisa roja  y una sonrisa que me hacia creer que&amp;nbsp;el mundo podía ser mejor, caminaba por una urbanizacion vallada de&amp;nbsp;torres de electricidad y delimitada por un caño nauseabundo, pero los&amp;nbsp;niños sólo veíamos el color de las fachadas de las casas y los balones&lt;br /&gt;que saltaban de patio en patio, que nos daban una excusa para jugar&amp;nbsp;después de la escuela.&lt;br /&gt;Y así, en medio de los recuerdos y del trabajo que se multiplica en la&amp;nbsp;primavera, porque  nos han quitado una hora y se nota!, me comienzo a&lt;br /&gt;despedir de esta casa que nos ha protegido en invierno y nos ha&amp;nbsp;sofocado en verano, para buscar una más luminosa donde pueda escaparme&amp;nbsp;a teclear palabras y enumerar recuerdos como si fueran buenas&lt;br /&gt;acciones.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-4527960593369550493?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/4527960593369550493/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2011/04/una-hora-menos-que-se-nota.html#comment-form' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/4527960593369550493'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/4527960593369550493'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2011/04/una-hora-menos-que-se-nota.html' title='Una hora menos que se nota!'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-FU5MAVMygKc/TaBlAQAnegI/AAAAAAAAA7s/cxO-finWKKs/s72-c/lirios.jpeg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-5953053751077940176</id><published>2011-03-28T10:50:00.001+02:00</published><updated>2011-03-28T10:50:15.384+02:00</updated><title type='text'>Internet pot ser un mico savi / Internet puede ser un mono sabio</title><content type='html'>&lt;p class="mobile-photo"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-NWTKRdWCQvE/TZBLxzZOEwI/AAAAAAAAA7E/YR2rHdcVzO0/s1600/monos3-715385.jpg"&gt;&lt;img src="http://4.bp.blogspot.com/-NWTKRdWCQvE/TZBLxzZOEwI/AAAAAAAAA7E/YR2rHdcVzO0/s320/monos3-715385.jpg"  border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5589050456548446978" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="mobile-photo"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-r14Wa93t8IU/TZBLyMQcs3I/AAAAAAAAA7M/TgmRpv2gsv8/s1600/los3nomos-716679.jpg"&gt;&lt;img src="http://3.bp.blogspot.com/-r14Wa93t8IU/TZBLyMQcs3I/AAAAAAAAA7M/TgmRpv2gsv8/s320/los3nomos-716679.jpg"  border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5589050463222543218" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;Omaira Beltr&amp;#225;n&lt;p&gt;Els tres micos savis o m&amp;#237;sticos, que es tapen amb les mans&lt;br&gt;respectivament els ulls, o&amp;#239;des i boca, provenen d&amp;#39;antigues llegendes&lt;br&gt;xineses que es van difondre a Jap&amp;#243; amb l&amp;#39;arribada de l&amp;#39;escriptura al&lt;br&gt;Segle VIII.&lt;p&gt;En l&amp;#39;actualitat s&amp;#39;han fet infinitat d&amp;#39;imatges imitant als m&amp;#237;tics tres&lt;br&gt;micos i aquesta &amp;#250;ltima &amp;#233;s fant&amp;#224;stica. Wikileaks, la web d&amp;#39;informaci&amp;#243;&lt;br&gt;que ha canviat el m&amp;#243;n. Pornhub, no fa falta dir que &amp;#233;s i Napster una&lt;br&gt;de les webs pioneres de desc&amp;#224;rrega de m&amp;#250;sica gratu&amp;#239;ta.&lt;p&gt;Explica la llegenda, que els tres micos eren els missatgers enviats&lt;br&gt;pels d&amp;#233;us per delatar les males accions dels humans amb un conjur&lt;br&gt;m&amp;#224;gic, amb el quin cadascun tenia dues virtuts i un defecte.&lt;p&gt;Kikazaru: representat com el mico sord, era l&amp;#39;encarregat d&amp;#39;utilitzar&lt;br&gt;el sentit de la vista per observar a tot aquell que realitzava males&lt;br&gt;accions per transmetre-li-ho a Mizaru mitjan&amp;#231;ant la veu.&lt;p&gt;Mizaru: era el mico cec. No necessitava el seu sentit de la vista, ja&lt;br&gt;que s&amp;#39;encarregava de portar els missatges que li explicava Kikazaru&lt;br&gt;fins al tercer mico, Iwazaru.&lt;p&gt;Iwazaru: el tercer dels tres micos era el mico mut, Iwazaru, que&lt;br&gt;escoltava els missatges transmesos per Mizaru per decidir la pena dels&lt;br&gt;d&amp;#233;us que li cauria al desafortunat i observar que es compl&amp;#237;s.&lt;p&gt;Segons sembla, la comparaci&amp;#243; no &amp;#233;s factible ja que excepte wikileaks,&lt;br&gt;les altres dos webs no tenen m&amp;#233;s avantatges que les de transmetre&lt;br&gt;continguts que para molts s&amp;#243;n il&amp;#183;legals a la xarxa. Per&amp;#242;, es crearan a&lt;br&gt;cas webs que sense veure parlin i sense sentir vegin?&lt;p&gt;El c&amp;#224;stig imposat per l&amp;#39;&amp;#250;ltim dels micos, en aquest cas representat&lt;br&gt;com wikileaks, ja ho estem veient i per aix&amp;#242; la llibertat d&amp;#39;internet&lt;br&gt;&amp;#233;s un ben que s&amp;#39;ha de cuidar.&lt;p&gt;------ Castell&amp;#224;:&lt;p&gt;Los Tres Monos Sabios o M&amp;#237;sticos, que se tapan con las manos&lt;br&gt;respectivamente los ojos, o&amp;#237;dos y boca, provienen de antiguas leyendas&lt;br&gt;chinas que se difundieron en Jap&amp;#243;n con la llegada de la escritura en&lt;br&gt;el Siglo VIII.&lt;br&gt;En la actualidad se han hecho infinidad de im&amp;#225;genes imitando a &amp;#160;los&lt;br&gt;m&amp;#237;ticos tres monos y esta &amp;#250;ltima es fant&amp;#225;stica. Wikileaks, la web de&lt;br&gt;informaci&amp;#243;n que ha cambiado el mundo. Porhubs, no hace falta decir de&lt;br&gt;que &amp;#233;s y Napster una de las webs pioneras de descarga de m&amp;#250;sica&lt;br&gt;gratuita.&lt;br&gt;Cuenta la leyenda, que los tres monos eran los mensajeros enviados por&lt;br&gt;los dioses para delatar las malas acciones de los humanos con un&lt;br&gt;conjuro m&amp;#225;gico, con el cu&amp;#225;l cada uno ten&amp;#237;a dos virtudes y un defecto.&lt;br&gt;* Kikazaru: representado como el mono sordo, era el encargado de&lt;br&gt;utilizar el sentido de la vista para observar a todo aquel que&lt;br&gt;realizaba malas acciones para transm&amp;#237;rselo a Mizaru mediante la voz.&lt;br&gt;* Mizaru: era el mono ciego. No necesitaba su sentido de la vista,&lt;br&gt;puesto que se encargaba de llevar los mensajes que le contaba Kikazaru&lt;br&gt;hasta el tercer mono, Iwazaru.&lt;br&gt;* Iwazaru: el tercero de los tres monos era el mono mudo, Iwazaru, que&lt;br&gt;escuchaba los mensajes transmitidos por Mizaru para decidir la pena de&lt;br&gt;los dioses que le caer&amp;#237;a al desafortunado y observar que se cumpliese.&lt;br&gt;Por lo visto la comparaci&amp;#243;n no es factible ya que excepto wikileaks,&lt;br&gt;las otras dos webs no tienen m&amp;#225;s ventajas que las de trasmitir&lt;br&gt;contenidos que para muchos son ilegales en la red. Se crear&amp;#225;n a caso&lt;br&gt;webs que sin ver hablar y sin o&amp;#237;r vean? El castigo impuesto por el&lt;br&gt;&amp;#250;ltimo de los monos, en este caso representado como wikileaks, ya lo&lt;br&gt;estamos viendo y por eso la libertad de internet es un bien que se&lt;br&gt;debe cuidar.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-5953053751077940176?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/5953053751077940176/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2011/03/internet-pot-ser-un-mico-savi-internet.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/5953053751077940176'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/5953053751077940176'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2011/03/internet-pot-ser-un-mico-savi-internet.html' title='Internet pot ser un mico savi / Internet puede ser un mono sabio'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-NWTKRdWCQvE/TZBLxzZOEwI/AAAAAAAAA7E/YR2rHdcVzO0/s72-c/monos3-715385.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-7236327152189190591</id><published>2011-02-09T21:46:00.000+01:00</published><updated>2011-02-09T21:46:44.017+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='entrevistas'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='derechos humanos'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='prensa'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='internet'/><title type='text'>Telebraille: el poder d'internet en la lluita pels drets humans</title><content type='html'>&lt;div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/TVL8llinSAI/AAAAAAAAA4s/-0jDriN6R3Q/s1600/intro_telebraille_2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="180" src="http://4.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/TVL8llinSAI/AAAAAAAAA4s/-0jDriN6R3Q/s320/intro_telebraille_2.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;Una de les fundadores de Telebraillle, una televisió on line que cobreix temes de drets humans relacionats amb Colòmbia, ens presenta l'estrenat portal de&amp;nbsp;&lt;a href="http://telebraille.tv/"&gt;Telebraille&lt;/a&gt;&amp;nbsp;fet amb la col-laboració de J&lt;a href="http://www.jolinesproduccions.com/web/"&gt;olines Produccions&lt;/a&gt;. L'equip de Telebraille (que prefereixen estar en l'anonimat) esperen que internet, el nou mitjà de comunicació lliure que ha posat i llevat governs, serveixi de plataforma per difondre el que&amp;nbsp;&lt;b&gt;molts no volen veure i pocs poden dir.&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;-&lt;b&gt;&amp;nbsp;Com va néixer la idea de Telebraille?&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;- 'Telebraille' va nèixer a Brussel·les al febrer de 2006, quan centenars de persones es van manifestar enfront de les institucions europees contra la visita de la canceller colombiana Consuelo Araujo, acusada, ella i la seva família, de mantenir connexions amb el narcotràfic i el paramilitarisme. Els mitjans colombians tradicionals cobrien aquesta visita des de les institucions europees, però nosaltres volíem ensenyar la indignació dels colombians residents a Bèlgica, organitzacions civils, parlamentaris europeus i diferents ONGs que cridaven al carrer.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;-&lt;b&gt;&amp;nbsp;I ho vareu aconseguir?&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;Sí. I la nostra sorpresa va ser veure que en el telenotícies "NOTICIAS UNO" &amp;nbsp;a Colòmbia es va parlar d'aquesta manifestació i es van utilitzar les nostres imatges. Aquest va ser un gran reconeixement i un motor per seguir endavant amb el projecte i començar a cobrir el que altres mitjans de comunicació no fan. En aquests moments treballem des de Brussel·les, Barcelona i Estocolm utilitzant Internet com a mitjà de difusió.&amp;nbsp;Durant aquests gairebé cinc anys hem treballat sota la major discreció possible a causa de la labor d'intel·ligència que es duia a terme per part del Departament de Seguretat Nacional de Colòmbia (DAS) que espiava i perseguia dins i fora del país a periodistes i defensors de Drets Humans, entre molts altres col·lectius i gremis. Estant fos del país ens preocupava la seguretat de les nostres famílies allí. Fa uns mesos aquest escàndol va explotar i Espanya i Bèlgica han demandat a l'estat colombià per espionatge.&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;b&gt;- Tellebraile, un mitjà alternatiu pels qui no volen veure, o pels qui no els deixen veure?&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;- Òbviament és un joc de paraules "Televisió per a Cecs" o per a gent que no veu en quin país estan vivint, (o que veuen a Colòmbia com una democràcia, simplement per que existeixen eleccions, però està comprovat que aquestes eleccions han estat influenciades pels actors armats i les màfies) persones que no saben que després de Sudan, Colòmbia és el segon país al món amb mes nombre de desplaçats,&amp;nbsp;que ja són més de 150.000 els casos d'execucions extrajudicials o que el 60 per cent de sindicalistes assassinats al món, són colombians.&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;b&gt;-A Colòmbia no es respecta el dret a la informació?&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;És impossible que un país amb aproximadament 44 milions d'habitants només tingui dues cadenes nacionals privades de televisió i una publica, i dos diaris de circulació nacional. És clar que també hi ha un interès en "no deixar veure" el que succeeix realment.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;-&lt;b&gt;&amp;nbsp;En l'actualitat, la idea de Telebraille està generant ramificacions. Explica'ns una mica de les altres propostes que s'estan gestant?&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;- La nostra idea a mig termini és ampliar la xarxa de corresponsals a totes les ciutats on existeix un moviment de suport a les organitzacions socials a Colòmbia i que recolzen les seves demandes de respecte als drets humans, però també als drets socials, drets col·lectius i drets mediambientals, entre altres. Washington o Nova York (seu de l'ONU), Ginebra (Cort Penal Internacional). Des de fa alguns mesos estem informant des d'Estocolm i aviat ho farem des de Madrid.&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;b&gt;- Com es finança aquest mitjà, lliure i alternatiu?&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;- Tele Braille és un mitjà independent i fins ara hem treballat amb recursos propis. Intentem buscar tecnologia que estigui al nostre abast, com ara els programaris lliures, per a la realització de les nostres notes i reportatges, i igualment la seva difusió és lliure i gratuïta via els mitjans que ofereix Internet. D'aquesta manera preservem l'autonomia en la nostra línia editorial.&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;b&gt;- Quins altres serveis ofereix Telebraille i quins teniu previstos pel futur?&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;- El futur de Telebraille depèn de l'evolució de la situació de drets humans a Colòmbia. Les comunitats "afrocolombianes" i indígenes segueixen sofrint els rigors de la guerra. Els camperols encara no poden tornar a les seves terres espoliades en les ultimes dècades i segueixen engrossint els cordons de misèria a les grans ciutats del país.&amp;nbsp;Només cal pensar que Colòmbia és el país amb més injusticia social del continent, on la concentració de la riquesa i de la terra i els capitals són la norma. Suposem que Telebraille seguirà servint de mitjà per a aquestes comunitats i les altres organitzacions que al voltant del món tendeixen ponts de solidaritat amb elles.&amp;nbsp;Esperem que un dia Telebraille pugui començar a explicar històries on el respecte als drets humans i la dignitat humana siguin la constant i no l'excepció. &amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;Entrevista feta per &lt;a href="http://www.itacat.info/"&gt;Itacat&lt;/a&gt; per mi mateixa (Omaira Beltrán), Moltes gràcies a l'equip de telebraille.&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-7236327152189190591?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/7236327152189190591/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2011/02/telebraille-el-poder-dinternet-en-la.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/7236327152189190591'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/7236327152189190591'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2011/02/telebraille-el-poder-dinternet-en-la.html' title='Telebraille: el poder d&apos;internet en la lluita pels drets humans'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/TVL8llinSAI/AAAAAAAAA4s/-0jDriN6R3Q/s72-c/intro_telebraille_2.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-21903344623007516</id><published>2010-09-18T17:05:00.001+02:00</published><updated>2010-09-18T17:19:45.801+02:00</updated><title type='text'>Nómadas del Siglo XXI, realidades itinerantes de la metrópolis: convocatoria para artístas</title><content type='html'>&lt;span class="Apple-style-span" style="border-collapse: separate; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: medium; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: arial; font-size: 14px; line-height: 19px; text-align: left;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="border-collapse: separate; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: medium; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: arial; font-size: 14px; line-height: 19px; text-align: left;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/TJTVCsgwweI/AAAAAAAAAwM/Zd-TfdYEico/s1600/nomades.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/TJTVCsgwweI/AAAAAAAAAwM/Zd-TfdYEico/s320/nomades.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;Sociedades Nómadas: convivir en la diversidad &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;1. Toda persona tiene derecho a circular libremente y a elegir su residencia en el territorio de un Estado. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;2. Toda persona tiene derecho a salir de cualquier país, incluso del propio, y a regresar a su país. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Artículo 13 de la &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Declaraci%C3%B3n_Universal_de_los_Derechos_Humanos"&gt;Declaración Universal de los Derechos Humanos&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Por :Omaira Beltrán.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Los nuevos procesos migratorios redefinen constantemente la dinámica de las ciudades y de sus habitantes. Barcelona es hoy en día el epicentro de una diversidad cultural que se ve reflejada en la vida cotidiana de todos los que habitamos la ciudad. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El nomadismo forma parte de la transformación de la vida que se había constituido como una sociedad sedentaria, organizada y casi fija.  La economía fluctuante y la globalización disfrazada de desarrollo han permitido que las políticas colonialistas actúen sobre pequeñas culturas desprotegidas que alimentan los nuevos flujos migratorios, culturales y de información como dinámicas de intercambio. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El movimiento y la acción definen en buena parte la interculturalidad contemporánea. Las migraciones humanas, en donde cada día se juegan la vida miles de personas, en un sueño por llegar a un país que en la mayoría de casos no habla su lengua, no entiende su cultura y no se les quiere, son una constante entre los jóvenes que desde temprana edad salen en busca de nuevas culturas y nuevos idiomas, para convertirse en errantes eternos, que entre erasmus, prácticas no remuneradas y sobreexplotación laboral, son víctimas de las nuevas esclavitudes modernas de las que poco se habla. Intercambio de estudiantes, intercambio de investigaciones, intercambio de sueños y nomadismo extremo es lo que en sus libros de “Modernidad líquida”, “Amor líquido”, “Miedo líquido”, “Vida líquida” y “Tiempos líquidos” contempla Zygmunt Bauman al referirse a lo cambiante y ambivalente de las relaciones actuales. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La familia, núcleo primero y base sólida de la sociedad, es ahora reemplazada por redes sociales donde tu padre es el nickname con el que accedes y tu madre el password que te habilita para hacer de tu privacidad un bien común. Es así como desde lo individual a lo social, gran paradigma del estudio de las ciencias sociales, el nomadismo parte de necesidades individuales y genera movimientos sociales, que han transformado el panorama cultural y económico de nuestras sociedades. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Salir de un país para vivir en otro, cambiar de habitación o de piso, cambiar de trabajo, mudarse de barrio, vivir nuevas experiencias, cambiar de supermercado y de vecinos. Son las nuevas formas de relación contemporánea que gracias a las “maravillas” tecnológicas ahora son posibles, pero que también crean ciudadanos autómatas que rinden al precio que les indica su mejor postor. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si el arte escénico nos sirve para mostrarnos la otredad, que en esta ocasión sea el arte plástico quien también nos enseñe otra realidad, ni mejor, ni peor, simplemente la actual vista en positivo y en negativo. Os invitamos a todos los artistas a participar en éste nuevo proyecto cultural que hemos denominado: &lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;Nómadas del Siglo XXI Realidades itinerantes de la metrópolis.&lt;/b&gt; &lt;a href="http://www.arte-movimiento-accion.blogspot.com/"&gt;  La Plataforma Cultural AMA&lt;/a&gt; invita a los artistas plásticos y visuales que habitan en Barcelona y que aún no han presentado sus propuestas para que os animéis a participar en la Exposición Nómadas del Siglo XXI, realidades itinerantes de la metrópolis, que se llevará a cabo en el Centro Cívico de la Barceloneta a partir del 25 de noviembre.  &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Dibujo, Pintura, Escultura, Fotografía, Fotomontaje, Grabado, Tallado, Diseño, Vídeo Arte, Documental, Instalaciones y Performance, entre otras, serán las propuestas seleccionadas. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Seleccionaremos a dos artistas por cada disciplina y cada uno recibirá una pequeña contribución en metálico por su trabajo. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Para participar en la exposición nos debéis enviar una breve descripción de vuestro proyecto y alguna imagen, que puede ser un boceto o un fotomontaje, a la dirección de correo electrónico: &lt;a href="mailto:artemovimientoaccion@gmail.com"&gt;artemovimientoaccion@gmail.com&lt;/a&gt; &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="border-collapse: separate; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: medium; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; orphans: 2; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: arial; font-size: 14px; line-height: 19px; text-align: left;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-21903344623007516?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/21903344623007516/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2010/09/nomades-del-segle-xxi-convoca-artistes.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/21903344623007516'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/21903344623007516'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2010/09/nomades-del-segle-xxi-convoca-artistes.html' title='Nómadas del Siglo XXI, realidades itinerantes de la metrópolis: convocatoria para artístas'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/TJTVCsgwweI/AAAAAAAAAwM/Zd-TfdYEico/s72-c/nomades.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-4662571928322967906</id><published>2010-08-13T12:14:00.002+02:00</published><updated>2010-08-13T12:38:57.842+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='blogs'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='filosofía'/><title type='text'>En resumen</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/TGUgn4IcWBI/AAAAAAAAAvU/yQsZy6bo2Mw/s1600/DSCN3539.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/TGUgn4IcWBI/AAAAAAAAAvU/yQsZy6bo2Mw/s320/DSCN3539.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;En agosto me cuesta coger la rutina y terminar las tareas pendientes, me he dado a la tarea un poco viciosa de limpiarme interiormente y no digo haciendo peregrinaciones sino &lt;a href="http://lalimpiezahepatica.blogspot.com/"&gt;limpiar mi hígado&lt;/a&gt;, cólon, vesícula, intestinos, riñones, despejar residuos acumulados durante años. Algo así como un ayuno dirigido que ejerce dos tareas: limpiarme y redimirme, uno de los objetivos del Ramadán que comenzó hace pocos días.&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Escribir también ha sido una tarea de purga. &amp;nbsp;Diarios interminables, poemas fatídicos y filosofías poco académicas que han quitado tiempo a la escritura de una tesis que se desmorona y a la vez se anima en &lt;a href="http://www.labomba.fm/"&gt;entrevistas radiale&lt;/a&gt;s que después de hacerlas, me parecen esperanzadoras. Hoy, &amp;nbsp;ya es casi mitad del mes y aún no he podido terminar de sacudirme la distracción mental que me interrumpe cada mañana en la que intento terminar tareas de hace más de cuatro meses, espero que al terminar mis limpiezas me devuelvan la concentración, o eso es lo que dicen los expertos del tema!&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Los blogs, una de mis pasiones literarias están suspendidos en el mar internauta, próximos a ser, tal vez, desechos del buscador que pierde adeptos al &lt;a href="http://www.savemyning.com/"&gt;querer cobrar cada una de sus funciones&lt;/a&gt;. Los viajes y la energía recogida en la tranquila Noruega ya son anécdota, ahora en Barcelona, con una vecindad digna de Woody Alllen: parejas que se gritan y se tiran los trastos, vecinas ninfómanas que dan alaridos a las 5 de la mañana y motociclistas que combaten su impotencia con el cilindraje ruidoso de su máquina, intento reanimar mis días en &lt;a href="http://www.tartequiche.com/ESP/quiches.html"&gt;el café de Hugo&lt;/a&gt;, en la única biblioteca que está abierta cerca de casa y termino las tardes escuchando conciertos gratuitos a las puertas del Palau, a las puertas de la Caixa Forum, a la orilla de la playa... con una acústica que deja mucho que desear, pero claro, son gratuitos.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Estas líneas realistas, son simplemente el resultado de noticias trágicas: bombas en el centro de Bogotá, Rusia en alerta, inundaciones en la india, sin agregar los descubrimientos que cada día y gracias al nuevo periodismo on line (el real) de fosas comunes en Colombia, manipulaciones en la declaraciones de la mujer que está condenada a lapidación en Irán... etc, etc, etc.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-4662571928322967906?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/4662571928322967906/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2010/08/en-resumen.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/4662571928322967906'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/4662571928322967906'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2010/08/en-resumen.html' title='En resumen'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/TGUgn4IcWBI/AAAAAAAAAvU/yQsZy6bo2Mw/s72-c/DSCN3539.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-7375981978987159363</id><published>2010-07-21T11:43:00.001+02:00</published><updated>2010-07-21T11:43:12.051+02:00</updated><title type='text'>¿Por qué la independencia de Catalunya? : Explicación para los amig@s de aquí y de allí</title><content type='html'>&lt;p class="mobile-photo"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/TEbBMHvkqqI/AAAAAAAAAug/hcNS9935IVo/s1600/fotoindepe-792052.jpg"&gt;&lt;img src="http://1.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/TEbBMHvkqqI/AAAAAAAAAug/hcNS9935IVo/s320/fotoindepe-792052.jpg"  border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5496292809233443490" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;Reproduzo un texto que escribí... ni si quiera para ningún blog, sino para mis amig@s qué me preguntaban sobre la independencia de Catalunya, que ahora está sobre la mesa. &lt;br&gt;Este post ha sido reproducido en la web de&lt;a href=" http://www.llatins.org/2010/07/por-que-la-independencia-de-catalunya.html"&gt; Llatins per Cataluna&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.nouscatalans.cat/component/contingut/article/1953/apor_qua_la_independencia_de_catalunya__explicacian_para_los_amigs_de_aqua_y_de_alla"&gt;nouscatalans &lt;/a&gt; y la &lt;a href="http://www.xarxaindepe.org/2010/07/por-que-la-independencia-de-catalunya.html"&gt;Xarxa indepe&lt;/a&gt;. La foto, la hice le día de la marcha del 10 de julio.&lt;div&gt; &lt;br&gt;Imagina que durante siglos tienes que soportar la negación de tus costumbres, la prohibición de tu lengua, por la región colonialista dominante. Sin derecho a reclamar, porque cuando menos lo piensas estas repoblado por habitantes de regiones vecinas que en su mayoría se niegan a reconocer tu lengua y tu cultura. Como un acto de sobrevivencia, logras poco a poco ganar derechos lingüísticos y reconocimientos culturales y a pesar de las nuevas oleadas inmigrantes, muchos logran ver y respetar tus costumbres y, a pesar de la información manipulada, logras rehacer los testimonios que construyen la historia de tu pueblo.&lt;br&gt; &lt;br&gt;Pero un día, tanto aguante se rompe y un estatuto, elegido por voto del pueblo, donde se reconocen derechos de nación, se ve completamente mutilado, hasta casi regresar a la época donde se prohibía hablar tu lengua.&lt;br&gt; &lt;br&gt;Eso ha pasado en Catalunya y a su pueblo, a un pueblo amable y abierto, que no sabe de fronteras pero sí de solidaridad, que siempre pacta y espera, que es pacífico y escucha al otro. Un pueblo que ha permitido que le pisoteen y el precio que está pagando son pisotones más fuertes, pero también es un pueblo que sabe decir basta y aunque el optimismo no sea su fuerte, si lo es su trabajo constante.&lt;br&gt; &lt;br&gt;Hoy me sentí feliz, rodeada de la energía de cambio, de esperanza y de determinación: Volem indepencia, volem una nació (queremos indepencia, queremos una nación). Mis hijos han crecido aquí y me alegré al ver que fueron los primeros en ponerse las banderas esteladas (banderas con una estrella que representa independencia) y fueron también los últimos en levantar las manos y gritar: Volem independecia, y como ellos muchos niños que apenas eran vistos gritaban sin parar, la misma consigna. Ellos, seran tal vez, los que construyan una nación digna de un pueblo como este, que ha producido desde siempre seres llenos de bondad, que ni por casualidad supimos que eran catalanes (esto lo digo por San Pedro Claver: San Pere Claver y muchos otros más) y si Catalunya no llega a tener nunca un estado, jamás lo sabremos.&lt;br&gt; &lt;br&gt;&lt;/div&gt; &lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-7375981978987159363?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/7375981978987159363/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2010/07/por-que-la-independencia-de-catalunya.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/7375981978987159363'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/7375981978987159363'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2010/07/por-que-la-independencia-de-catalunya.html' title='¿Por qué la independencia de Catalunya? : Explicación para los amig@s de aquí y de allí'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/TEbBMHvkqqI/AAAAAAAAAug/hcNS9935IVo/s72-c/fotoindepe-792052.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-3012334049314208103</id><published>2010-05-13T17:46:00.002+02:00</published><updated>2010-05-15T16:32:50.481+02:00</updated><title type='text'>Libranda pone un precio muy alto</title><content type='html'>&lt;div class="mobile-photo"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/S-wexT9l0fI/AAAAAAAAApY/3mUXAAnVWKc/s1600/libro-digital2-772981.jpg"&gt;&lt;img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5470781479869338098" src="http://1.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/S-wexT9l0fI/AAAAAAAAApY/3mUXAAnVWKc/s320/libro-digital2-772981.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="mobile-photo"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/S-wexT9l0fI/AAAAAAAAApY/3mUXAAnVWKc/s1600/libro-digital2-772981.jpg"&gt;&lt;/a&gt;El próximo 18 de mayo se presentará en Barcelona el&amp;nbsp;proyecto de la&amp;nbsp;plataforma de distribución digital liderada por Planeta, Santillana y Mondadori,&amp;nbsp;con representantes del Gremio de Libreros de Cataluña. &amp;nbsp;Estos grupos editoriales presentaron, el martes 12 de mayo &amp;nbsp;a la Confederación Española de Gremios y Asociaciones de Libreros (CEGAL) el proyecto, que se llama Libranda.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div class="gmail_quote"&gt;&lt;br /&gt;Esta iniciativa digital reunirá el catálogo más grande de literatura en español y catalán gracias a la alianza de los principales grupos del Estado español: Planeta, Santillana, Random House Mondadori, SM, Wolters Kluwer, Edicions 62 y Roca Editorial, entre los 11&amp;nbsp;que ya se han sumado a la iniciativa con sus fondos digitalizados.&amp;nbsp;El precio de los e-books será un 30% menor que los libros en formato papel.&amp;nbsp;Es decir, 14 euros si el libro está publicado en formato de tapa dura y hasta cinco euros si el libro ya está disponible en formato bolsillo. El porcentaje de derechos de autor se ha negociado en torno al 20% del precio de venta, mientras que el del formato papel está en el 10%.&amp;nbsp;Otro tema que estaba pendiente de resolver es el del préstamo entre lectores.&amp;nbsp;La plataforma liderada por Planeta, Mondadori y Santillana ha delimitado que se puedan hacer hasta seis copias.&amp;nbsp;Es decir, al usuario que compre un título podrá prestarlo hasta seis veces, aunque no será posible una redistribución.&amp;nbsp;El usuario que haya recibido un e-book en préstamo no podrá ofrecerlo después.&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Veremos cómo el público internauta, habituado a la descargas gratuitas y al práctico método google de financiarse a través de la publicidad, acoge los precios fijados por las editoriales, que por lo visto, al igual que las discográficas, no logran proyectar el papel que deben adoptar en el mundo de las nuevas tecnológias. Opciones: un servidor de libros que se financie con publicidad, al estilo spotify. El poder que hasta el momento han ejercido los grandes medios que poseen a su vez grupos editoriales, no debe subestimar el poder que se está gestando en la blogosfera, las "pequeñas bitácoras" son auténticas y muchas, carecen del control directo que ejercen dichos medios. &amp;nbsp;Falta dar un vistaso a Youtube y clickar "compartir" para que un desconocido, que es bueno por él mismo, se vuelva reconocido, sin jueces que determinen el talento según cánones preestablecidos. &amp;nbsp;Internet y libertad son sinónimos y quien determina que un producto es bueno, ya no es ni el productor musical, ni el editor, ni un crítico controlado por preceptos políticos, sino el internauta curioso que cree en la originalidad de autores que se lanzan a publicar libremente.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-3012334049314208103?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/3012334049314208103/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2010/05/libranda-pone-un-precio-muy-alto.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/3012334049314208103'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/3012334049314208103'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2010/05/libranda-pone-un-precio-muy-alto.html' title='Libranda pone un precio muy alto'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/S-wexT9l0fI/AAAAAAAAApY/3mUXAAnVWKc/s72-c/libro-digital2-772981.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-6420128749431150032</id><published>2010-05-09T20:15:00.003+02:00</published><updated>2010-05-09T20:59:07.427+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Literatura Infantil'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='educación'/><title type='text'>Cap nen sense conte</title><content type='html'>&lt;div class="mobile-photo"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: arial, tahoma, 'times New Roman'; font-size: 14px; line-height: 22px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/S-cEir9OXjI/AAAAAAAAApI/d3zFeioJVjg/s1600/DSCN1821.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/S-cEir9OXjI/AAAAAAAAApI/d3zFeioJVjg/s320/DSCN1821.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="mobile-photo"&gt;Link original&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.llatins.org/"&gt;http://www.llatins.org/&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="mobile-photo"&gt;&lt;a href="http://www.llatins.org/"&gt;&lt;/a&gt;Ahir a la tarda, vam anar a la festa del&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.festacj.org/" style="color: #cc0033; text-decoration: none;"&gt;comerç just i la banca ètica&lt;/a&gt;&amp;nbsp;i, a mès de tastar els productes de&lt;a href="http://www.saboretico.com/" style="color: #cc0033; text-decoration: none;"&gt;&amp;nbsp;sabor ètic&lt;/a&gt;&amp;nbsp;que es poden aconseguir a&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.olokuti.com/catalog/" style="color: #cc0033; text-decoration: none;"&gt;olokuti&lt;/a&gt;, hem&amp;nbsp;descobert un dels projectes culturals més interessants: És diu la&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.contespelmon.org/" style="color: #cc0033; text-decoration: none;"&gt;Fundaciò Contes pel Mó&lt;/a&gt;n que "neix amb l'Objectiu de fomentar l'hàbit de la lectura entre els infants i joves de les comunitats desafavorides educativament o amb difícil accés a la cultura escrita&amp;nbsp;i a la literatura.&lt;/div&gt;&lt;div class="mobile-photo"&gt;&lt;br /&gt;La nostra voluntat és fer arribar contes als infants de qualsevol racó del planeta. Suma't al nostre somni de no deixar cap nen sense contes"&amp;nbsp;&lt;/div&gt;De moment, porten a terme projectes a Moçambic, entre els quals hi ha la publicació de&amp;nbsp;"Contes i Històries de Moçambic", el qual és realitza conjuntament amb l'Escola Portuguesa de Moçambic. També han realitzat formació per a mestres a l'escola portuguesa de Maputo &amp;nbsp;per al posterior treball que els docents duran a terme amb els infants a les aules i que s'inclou dins el programa del Ministeri d'Educació Moçambiquès.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquesta fundaciò fa realitat les paraules de Nelson Mandela: "El meu desig és que la veu del narrador de contes mai no mori&amp;nbsp;a l'Àfrica, que els nens mai perdin la Capacitat d'ampliar els seus horitzons del món amb la màgia dels relats".&amp;nbsp;Contes pel Món s'uneix a la causa de rescatar la cultura de les llengües en perill d'extinció que es transmet en l'oralitat, per convertir-la en material de lectura i educació.&amp;nbsp;Tots podem donar suport a aquesta causas i amb petites donacions permetre que projectes pioners com aquest puguin ser possibles.&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;Més info a la seva web:&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.contespelmon.org/" style="color: #cc0033; text-decoration: none;"&gt;http://www.contespelmon.org/&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-6420128749431150032?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/6420128749431150032/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2010/05/cap-nen-sense-conte.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/6420128749431150032'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/6420128749431150032'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2010/05/cap-nen-sense-conte.html' title='Cap nen sense conte'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/S-cEir9OXjI/AAAAAAAAApI/d3zFeioJVjg/s72-c/DSCN1821.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-1019213508644855721</id><published>2010-04-16T23:12:00.005+02:00</published><updated>2010-05-09T21:02:15.127+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='nuevas tecnologías'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='internet'/><title type='text'>El arte de twittear</title><content type='html'>&lt;div class="mobile-photo"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/S8jSpHj1w0I/AAAAAAAAAnA/tuQiasA92O0/s1600/Twittertodopoderoso-724256.jpg"&gt;&lt;img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5460846152032568130" src="http://4.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/S8jSpHj1w0I/AAAAAAAAAnA/tuQiasA92O0/s320/Twittertodopoderoso-724256.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="gmail_quote"&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0cm;"&gt;&lt;b&gt;Lo que quería decir: &lt;/b&gt;Ahora todo se puede decir en menos de 140 caracteres porque Friedhelm Hillebrand debía establecer un mínimo de caracteres para comunicar una idea y después de redactar varias pruebas así lo hizo (194 caracteres).&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Twitter: &lt;/b&gt;Todo se puede decir en 140 caracteres pq Friedhelm Hillebrand creo un mínimo de caracteres para comunicar  (105 caracteres)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="background-attachment: scroll; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: none; background-origin: initial; background-position: 0% 50%; background-repeat: repeat repeat;"&gt;Pensar en 140 caracteres (o menos, hay que dejar espacio al link que se puede abreviar en&lt;b&gt; &lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="background-attachment: scroll; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: none; background-origin: initial; background-position: 0% 50%; background-repeat: repeat repeat;"&gt;&lt;a href="http://bit.ly/" target="_blank"&gt;Bit.ly&lt;/a&gt;)&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="background-attachment: scroll; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: none; background-origin: initial; background-position: 0% 50%; background-repeat: repeat repeat;"&gt; es lo que se lleva ahora. Adios a las largas metáforas que adjetivaban hasta que nos olvidamos de lo que estábamos hablando, que ponía tres verbos seguidos para hacer alarde de nuestro extenso vocabulario. Atrás a los extensos cuentos descriptivos, que en 140 caracteres (con espacios!) te cuento lo mismo.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="background-attachment: scroll; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: none; background-origin: initial; background-position: 0% 50%; background-repeat: repeat repeat;"&gt;¿Y que cómo paso eso? Pues que un señor alemán llamado &lt;a href="http://www.blogger.com/post-edit.g?blogID=4072674797101180773&amp;amp;postID=1019213508644855721"&gt;Friedhelm Hillebrand&lt;/a&gt; tenía como misión saber cuales era el mínimo de palabras que debía utilizar para comunicar una idea, esto inicialmente para el envío de SMS, y después de una serie de ensayos ... literarios...determinó que con 160 caracteres era suficiente.  Más adelante los creadores de twitter determinaron 140 ya que había que dejar espacio al link que se anexaría y que dotaría de sentido real a su servicio. &lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="background-attachment: scroll; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: none; background-origin: initial; background-position: 0% 50%; background-repeat: repeat repeat;"&gt;Pero no necesitamos dar como ejemplo la limitación del lenguaje, basta con ver una casa, un sábado por la tarde, donde papá, mama y niños están enganchados a sus respectivos portátiles y se comunican a traves de chat: &lt;i&gt;ya sta la cna? &lt;/i&gt;Dice el niño. &lt;i&gt;Faltan 10 mts para que slgan las pzzs del hrno :P&lt;/i&gt; responde la madre, el padre en este dialogo familiar y desde su habitación dice: &lt;i&gt;png yo los pltos!&lt;/i&gt; Vaya... ni 140 caracteres pude sumar entre los tres diálogos.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0cm;"&gt;&lt;span style="background-attachment: scroll; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: none; background-origin: initial; background-position: 0% 50%; background-repeat: repeat repeat;"&gt;Los expertos consejeros de los &lt;a href="http://www.esquizopedia.com/2009/04/03/15-consejos-y-trucos-para-crear-mensajes-en-twitter-de-140-caracteres/" target="_blank"&gt;twitter&lt;/a&gt; aseguran que acortar de esta forma horrible las palabras no es parte del juego, que hay que hablar con todas las palabras, el arte del twitteo consiste en comunicar un mensaje con todas las palabras escritas, haciendo uso adecuado de palabras, adverbios, adjetivos, y reemplazando el suyo, tuyo, mio por @carla @mhuezo @solano eso si, podemos acortar los liks ... que eso que poner links tan largos se ve horrible! Claro, también existe el libro de estilo de los &lt;a href="http://www.140characters.com/" target="_blank"&gt;"140 characteres".&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="background-attachment: scroll; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: none; background-origin: initial; background-position: 0% 50%; background-repeat: repeat repeat;"&gt; &lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0cm;"&gt;&lt;span style="text-decoration: none;"&gt;&lt;span style="background-attachment: scroll; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: none; background-origin: initial; background-position: 0% 50%; background-repeat: repeat repeat;"&gt;Se han establecido el periodismo twitter y existen varios concursos de twiterliteratura, se escriben twitterpoemas, twitterelatos... &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background-attachment: scroll; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: none; background-origin: initial; background-position: 0% 50%; background-repeat: repeat repeat;"&gt;Y es que ya nos vamos acostumbrando a la estética twitter que ver estados en el facebook largos ... me hacen rechinar la tecla suprimir. Que ya está! No te enrrolles, ve al grano que en seis palabras puedes decir lo realmente importante...ah! Eso sí, si quieres decir más cosas, mejor escribe un post! (que es lo que acabo de hacer).&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-1019213508644855721?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/1019213508644855721/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2010/04/el-arte-twittear.html#comment-form' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/1019213508644855721'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/1019213508644855721'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2010/04/el-arte-twittear.html' title='El arte de twittear'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/S8jSpHj1w0I/AAAAAAAAAnA/tuQiasA92O0/s72-c/Twittertodopoderoso-724256.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-2290006063109333742</id><published>2010-04-13T20:48:00.002+02:00</published><updated>2010-05-09T21:02:37.947+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='blogs'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='filosofía'/><title type='text'>compartires</title><content type='html'>&lt;div class="mobile-photo"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/S8S8js-QqlI/AAAAAAAAAmA/4BPYgp5S9r0/s1600/Captura-726353.png"&gt;&lt;img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5459695969833626194" src="http://1.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/S8S8js-QqlI/AAAAAAAAAmA/4BPYgp5S9r0/s320/Captura-726353.png" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;La vida es más sencilla cuando reducimos las tareas a pequeños compartires: ser jurado del consurso de pintura del colegio de tu hijo: compartir opiniones sobre arte.&lt;br /&gt;Comentar las investigaciones que haces con tu compañera de master. Compartir de ideas y conocimientos. Hacer la comida para tu familia: compartir de culinaria y recetas. Estudiar catalán con el Cdrom de tu compañera de &amp;nbsp;clase de catalán: compartir información. Corregir el texto &amp;nbsp;de presentación de un amigo y alumno, compartir idiomas. Copiar, pegar. pensar. Compartir con los dedos y con el teclado y aveces con el cerebro jojojo. &amp;nbsp;Escribir post, compartir &amp;nbsp;palabras, escuchar a los artistas de la proxima maratón. Compartir artes. Leer los estados del FB de tus amigos-contactos, compartir sentimientos. Dar besos, abrazos y regaños, compartir amor. &lt;br /&gt;Os comparto el blog descubrimiento de hoy &lt;a href="http://bisturyx.blogspot.com/"&gt;http://bisturyx.blogspot.com/&lt;/a&gt;. Uno de los artistas que nos acompañará en la III Maratón artística: Por Colombia un canto a la vida &lt;a href="http://wwwcantoalavida.org/"&gt;wwwcantoalavida.org&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-2290006063109333742?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/2290006063109333742/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2010/04/compartires.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/2290006063109333742'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/2290006063109333742'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2010/04/compartires.html' title='compartires'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/S8S8js-QqlI/AAAAAAAAAmA/4BPYgp5S9r0/s72-c/Captura-726353.png' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-2494530700620674639</id><published>2010-04-08T15:35:00.002+02:00</published><updated>2010-05-09T21:03:05.393+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lengua'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='educación'/><title type='text'>Nuevas plataformas reales de aprendizaje de idiomas: "Aprenem"</title><content type='html'>&lt;div class="mobile-photo"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/S73btIZPJNI/AAAAAAAAAlY/G3fGxN7X1_Y/s1600/multiculti8-748154.jpg"&gt;&lt;img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5457759891836839122" src="http://3.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/S73btIZPJNI/AAAAAAAAAlY/G3fGxN7X1_Y/s320/multiculti8-748154.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Actualmente el flujo de migraciones, nos permite que el intercambio cultural sea continuo.&amp;nbsp; De esta forma, las lenguas se convierten en un tráfico de palabras que se mezclan sin categorizaciones. Por ello, el aprendizaje de nuevas lenguas son un punto crucial en la sociedad actual y aunque el inglés sea el idioma de conexión por excelencia, cada vez, vemos que la gente está abierta a aprender varias lenguas, que inclusive no se consideran comerciales. &lt;br /&gt;En un congreso o en una fiesta podemos escuchar al menos 5 idiomas que se hablan sin distinción.&amp;nbsp; Cada ponente se atreve a hablar tres idiomas, en el que prepara la exposición, en el que decide comunicarse y el idioma del que se ha referenciado.&amp;nbsp;&amp;nbsp; Si miramos a los participantes, nadie pone una cara extraña. Unos prefieren escuchar al ponente, otros leer la presentación y otros mirar el material suministrado con anterioridad. Igual sucede en una fiesta privada, donde los invitados provienen de todas partes del mundo y hablan indistintamente sus lenguas.&amp;nbsp; Es la oportunidad perfecta para practicar el idioma que estamos queriendo aprender.&lt;br /&gt;Pero también es la oportunidad perfecta hacerlo por ejemplo, de forma gratuita, en centros cívicos de Barcelona o en bibliotecas.&amp;nbsp; Un ejemplo del que hablo y al que he asistido es &lt;a href="http://aprenem.bloc.cat/"&gt;aprenem&lt;/a&gt;.&amp;nbsp; Ayer entre en su web para recomendárselo a un alumno que quiere mejorar su conversación y ví que ahora lo están realizando también en varias poblaciones de Catalunya:&amp;nbsp; &lt;b&gt;felicitaciones a Sofia por su iniciativa y la reproducción de ella&lt;/b&gt;, porque aprenem no sólo permite que aprendamos y mejoremos la lengua que queremos hablar, sino que promueve que el intercambio cultural sea efectivo: &lt;b&gt;yo aprendo una lengua y te enseño otra...es el lema de aprenem!&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;Ah! y abrazos a tod@s aquell@s amig@s que conocí en aprenem! y con los que aún continúo el intercambio:&amp;nbsp; &lt;b&gt;Ciao Leonardo! :).&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://aprenem.bloc.cat/"&gt;http://aprenem.bloc.cat/&lt;/a&gt;&lt;a href="http://aprenem.bloc.cat/"&gt;http://aprenem.bloc.cat/&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-2494530700620674639?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/2494530700620674639/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2010/04/nuevas-plataformas-reales-de.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/2494530700620674639'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/2494530700620674639'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2010/04/nuevas-plataformas-reales-de.html' title='Nuevas plataformas reales de aprendizaje de idiomas: &quot;Aprenem&quot;'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/S73btIZPJNI/AAAAAAAAAlY/G3fGxN7X1_Y/s72-c/multiculti8-748154.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-3543994175282895568</id><published>2010-02-17T19:04:00.000+01:00</published><updated>2010-02-17T19:04:51.032+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='filosofía'/><title type='text'>Invierno, vagón, vía</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/S3wvcGGLWVI/AAAAAAAAAic/rDCT6kFoaJ0/s1600-h/DSCN1177-739343.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/S3wvcGGLWVI/AAAAAAAAAic/rDCT6kFoaJ0/s320/DSCN1177-739343.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Melalingüística, inmigración, entrevistas, tomar café sin leche.   Lectura de libros para concursos desiertos o no ...Nacen niños, otros mueren muy lejos y tristes.  El metro de Barcelona no funciona, mucha gente se suicida.  Escribo una nueva historia que me anima, producto de un taller que me sirve de terapia. Mi tesis va muy lenta, mis lecturas son divertidas, la asociación se ha quedado dormida y las clases se han hecho un hábito.  Como frases que se cortan con puntos y comas paso un invierno en medio de vagones atestados y autobuses somnolientos.  Mejor dejo que la batería de litio de mi portátil perezca y dejo de pensar en la industria textilera de una Barcelona antigua.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Poco ya importan las palabras cuando los personajes han cobrado vida propia y recibo mails con nombres como "Beatriz" y pienso que es del personaje que leo o escribo... da lo mismo y luego río pensando que ya existen.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Me sentará bien Sevilla este fin de semana, no es un viaje de turismo ni de trabajo, si no de algo más importante.  Me hará bien, en medio de tanto frío y sensibilidad.  También este blog se ha quedado atrapado en el vagón del metro.  Es posible que antes haya pensado en desaparecer en la vía.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Foto: omaidani.&amp;nbsp; Tremp.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-3543994175282895568?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/3543994175282895568/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2010/02/invierno-vagon-via.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/3543994175282895568'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/3543994175282895568'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2010/02/invierno-vagon-via.html' title='Invierno, vagón, vía'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/S3wvcGGLWVI/AAAAAAAAAic/rDCT6kFoaJ0/s72-c/DSCN1177-739343.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-4969759168439943714</id><published>2010-01-19T01:18:00.002+01:00</published><updated>2010-05-09T21:03:25.716+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='nuevas tecnologías'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='internet'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='filosofía'/><title type='text'>La muerte en la red</title><content type='html'>&lt;div class="mobile-photo"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/S1T6UIEnamI/AAAAAAAAAg8/e0cTGDIQZJU/s1600-h/muerte_egipto-703823.jpg"&gt;&lt;img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5428238674559461986" src="http://2.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/S1T6UIEnamI/AAAAAAAAAg8/e0cTGDIQZJU/s320/muerte_egipto-703823.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Está claro que hablar sobre la muerte, es un tema que a pocos les apasiona y menos en este año que al igual que el 2006, se inaugura con una catástrofe natural de miles de víctimas.&lt;br /&gt;Pero es posible que gracias a la red la ayuda llegue más con más facilidad a Haití, pero también gracias a la red es posible que la muerte sea un precedente difícil de borrar. &amp;nbsp;Me pregunto que sucede con aquellos perfiles de la gente que muere? que hacen las redes sociales? cómo se dan de baja, si es posible que su familia no sepa su clave? bastará con un mail para que el ambicioso FB borre de su base de datos fotos, frases y notas hechas por esta persona? o seguirá almacenándolo todo como una ciber-lápida. &amp;nbsp;Tal vez &amp;nbsp;se lo dejemos todo a &amp;nbsp;&lt;a href="http://suicidemachine.org/"&gt;suicide machine&lt;/a&gt;&amp;nbsp; y la muerte después de la muerte necesite un suicidio internauta.&amp;nbsp; &lt;br /&gt;Las diferentes culturas han creído que la muerte es un viaje a otro mundo, donde se debe ir como mínimo con el corazón lleno de buenas acciones. Otros han embalsamado a sus muertos y les han enterrado con miles de tesoros. &amp;nbsp;Ahora Internet nos entierra con los tesoros personales que cada uno ha acumulado en la red, dejando sonrisas en miles de perfiles y palabras que tal vez nos sirvan, o no, para acumular buenos karmas en otros ciber.infra-mundos.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-4969759168439943714?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/4969759168439943714/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2010/01/la-muerte-en-la-red.html#comment-form' title='4 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/4969759168439943714'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/4969759168439943714'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2010/01/la-muerte-en-la-red.html' title='La muerte en la red'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/S1T6UIEnamI/AAAAAAAAAg8/e0cTGDIQZJU/s72-c/muerte_egipto-703823.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>4</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-1136030000278441063</id><published>2010-01-06T14:05:00.003+01:00</published><updated>2010-01-06T14:13:45.093+01:00</updated><title type='text'>Querida Omaira Blogera!</title><content type='html'>&lt;meta content="text/html; charset=utf-8" http-equiv="CONTENT-TYPE"&gt;&lt;/meta&gt;&lt;title&gt;&lt;/title&gt;&lt;meta content="OpenOffice.org 2.3  (Linux)" name="GENERATOR"&gt;&lt;/meta&gt; 	 	 	&lt;style type="text/css"&gt; 	&lt;!-- 		@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm } 		P { margin-bottom: 0.21cm } 	--&gt; 	&lt;/style&gt;     &lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/S0SLasCryyI/AAAAAAAAAgc/igNw1Qpwl3A/s1600-h/baltazar.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/S0SLasCryyI/AAAAAAAAAgc/igNw1Qpwl3A/s200/baltazar.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Este año la cosa ha estado muy dura, aunque los economistas mentirosos digan que es más seguro invertir en África porque hay menos dictaduras y más seguridad, créeme que los piratas de Somalia han hecho de las suyas, así que lo único que he podido pillar, y has sido un afortunada, son muchas palabras, de aquí y de allí, casi de cualquier rincón de África.  Un pajarito me ha dicho que este año te van a hacer mucha falta. &lt;/span&gt; &lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Me contaron también que este año te has puesto al día con las nuevas tecnologías, has creado varios blogs y con el ordenador que te traje el año pasado, has estudiado y escrito un sin fin de cosas, a ver si las ordenas y las concretas, trabajas en ellas. Y aunque las nuevas tecnologías, incluyendo Internet sean una herramienta  de gran utilidad no dejas que te absorban demasiado, deja algo para compartir con los tuyos, escribe sobre el papel y huele la tinta, eso también tiene sus ventajas.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Retorna a las cosas sencillas, si te rodeas de cosas más naturales, casi que no tendrás que reciclar los kilos de plástico que produces cada día.  Reactiva la &lt;a href="http://eticpedia.blogspot.com/"&gt;eticpedia,&lt;/a&gt; es una buena idea para crear consciencia ecológica y humana.  También sería buena idea reactivar el proyecto de &lt;a href="http://interllibre.blogspot.com/"&gt;interllibres&lt;/a&gt;, a ver si hago algunos contactos y hago que consigas un local para almacenar estos libros que pueden servir a muchos.  &lt;/span&gt; &lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Aprovecha  las oportunidades que te da la vida, porque me contaron que el presumido del caganer, te cagó varias cositas  y que el gordiflón del papá Noel también.... que suerte has tenido este año y si el año que viene, curras duro, pues yo me pasaré la crisis africana y te traeré lo que me pidas, eso sí envíame la carta a tiempo, este año te he traído regalitos porque me aparecías en los mails reenviados de hace unos años...qué pasa... es que ya no crees en mi? &lt;/span&gt; &lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Escribe el año que vienes y verás lo bien que te va...ah! Eso si, si te portas bien en todas partes y dejas un poquito tu mal genio y el desorden... que por lo visto son casi casi tus únicos defectos.  Ah!  y sobre todo aumenta tus horas de meditación, que eso te dará paciencia para sobrellevar a los angelitos que te acompañan y además no olvides estar siempre atenta de lo que necesitan los seres que amas, recuerda que si ellos están bien tu también lo estarás.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt; &lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Un abrazo de rey mago &lt;/span&gt; &lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; font-family: inherit; text-align: center;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-family: inherit; margin-bottom: 0cm;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;&lt;b&gt;va-saltar!!!! digo,  Baltazar :&lt;/b&gt;)&amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-1136030000278441063?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/1136030000278441063/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2010/01/querida-omaira-blogera.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/1136030000278441063'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/1136030000278441063'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2010/01/querida-omaira-blogera.html' title='Querida Omaira Blogera!'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/S0SLasCryyI/AAAAAAAAAgc/igNw1Qpwl3A/s72-c/baltazar.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-4964288899951175587</id><published>2009-12-29T13:48:00.002+01:00</published><updated>2009-12-29T14:25:05.855+01:00</updated><title type='text'>Propósitos internautas y post bloggeros para el 2010!</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/Szn6ZoEKpgI/AAAAAAAAAe8/OuJ9BhT7BL4/s1600-h/web2icons2ty6.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/Szn6ZoEKpgI/AAAAAAAAAe8/OuJ9BhT7BL4/s200/web2icons2ty6.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;Al terminar el año muchos hacemos balance de lo que hemos realizado este año.&amp;nbsp; Necesitamos cerrar ciclos, cerrar los ojos para terminar el dia y regeneranos, fijar planes, cumplir metas, aumentar cada día alguna destreza o algún conocimiento o poner en práctica eso que hemos estudiado tanto. Terminar, es simplemente el comienzo de un nuevo desafío, uno de ellos el continuar con este &lt;b&gt;ejercicio de escritura bloggera &lt;/b&gt;y de compartir con ideas en una red donde las palabras nuevas son las que nutren el torrente internauta.&lt;br /&gt;Cómo &lt;b&gt;propósitos internauta&lt;/b&gt;s para el año que viene, prometo aprender a utilizar las herramientas de &lt;b&gt;gmail&lt;/b&gt;, aprender a editar las fotos del &lt;b&gt;flicr&lt;/b&gt;, hacer un r&lt;b&gt;eader&lt;/b&gt; decente de mis intereses, gestionar los &lt;b&gt;blogs&lt;/b&gt; que he abierto y en los que colaboro, hacer uso del &lt;b&gt;hootsuite &lt;/b&gt;y disfrutar de los enlaces que sugieren los &lt;b&gt;twitteros&lt;/b&gt; a los que sigo, por su puesto conseguir más seguidores.&amp;nbsp; Hacer que mi ordenador vaya a los vínculos del &lt;b&gt;youtube&lt;/b&gt; sin colgarse ... cambiar de ordenador, disfrutar del delicioso &lt;b&gt;delicious&lt;/b&gt; (me servirá para mi investigación).&amp;nbsp; Desengancharme de &lt;b&gt;megavideo&lt;/b&gt;, no enviar a mis hijos a la &lt;b&gt;wikipedia&lt;/b&gt; cuando me preguntan algo (cualquiera puede modificar la información) mejor hacer uso de la maravillosa biblioteca que tengo al lado de casa "&lt;b&gt;Xarxa de biblioteques Joan Miro"&lt;/b&gt; que NUNCA&amp;nbsp; esta abierta, ni por fiestas, ni en las mañanas, ni para estudiar y cuando voy a consultar algo me miran raro y no tengo acceso a los libros interesantes porque ya estan prestados o tal vez lo esconden como tesoros de bibliotecas publicas ineficientes, con horarios deficientes y recursos limitados. Así que me vuelvo a ver la &lt;b&gt;wikipedia&lt;/b&gt; y mejor les digo&amp;nbsp; a los niños que comprueben los datos con otras webs ... Ah! y voy a quitar la aplicación de dominante &lt;b&gt;Facebook &lt;/b&gt;de colgar estos post, que escribo en MI BLOG y que él cuelga como notas suyas! por eso ya no pongo más fotos ... es una multinacional más que lo quiere abarcar todo!&lt;br /&gt;Gracias a los que han pasado por este blog. Un click es el sinónimo de un hola,&amp;nbsp; un doble click de un cómo estás?, un comentario de un, me interesa lo que dices y un post compartido un, podemos hacer que las ideas circulen. Así que buen balance del 2009 y post bloggeros para el 2010!&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-4964288899951175587?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/4964288899951175587/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/12/propositos-internautasy-post-bloggeros.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/4964288899951175587'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/4964288899951175587'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/12/propositos-internautasy-post-bloggeros.html' title='Propósitos internautas y post bloggeros para el 2010!'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/Szn6ZoEKpgI/AAAAAAAAAe8/OuJ9BhT7BL4/s72-c/web2icons2ty6.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-1756691953446730722</id><published>2009-12-24T13:26:00.002+01:00</published><updated>2009-12-28T13:17:51.656+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='películas'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='filosofía'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ecología'/><title type='text'>Pandora y la desesperanza en la raza humana</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SzNc52oSyeI/AAAAAAAAAe0/_6eYkE2CFnk/s1600-h/AvatarPromo02_519x291.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SzNc52oSyeI/AAAAAAAAAe0/_6eYkE2CFnk/s320/AvatarPromo02_519x291.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Son varias las reacciones ante la última película de Cameron, todas apuntan a que es un remake, efectos especiales sin fondo y una historia ecológica sin conexión, pero nadie se queda indiferente y es que porque Avatar abarca los asuntos que ahora no nos dejan dormir: guerra, destrucción del planeta, inmigración - colonización y desesperanza espiritual. Los &lt;i&gt;&lt;b&gt;Na'vi&lt;/b&gt;&lt;/i&gt;, recuerdan que cada ser es energía y que se conectan a la naturaleza mediante una fuerza viva que se retroalimenta, pero allí estan las multinacionales creando de la sangre de la tierra combustibles para devastar la tierra.&amp;nbsp; &lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Esta claro que esa historia la hemos visto muchas veces, pero hay algo que me llama la atención y es como los &lt;b&gt;&lt;i&gt;Omaticaya&lt;/i&gt;&lt;/b&gt; adoptan con rapidez a un ser que se parece a ellos, pero que no es como ellos y aún así le comparten su secreto. &lt;/span&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Este humano inválido y desesperanzado, ve en estos seres la oportunidad no sólo para él. Al integrarse al clan hace que dos energias de dos mundos diferentes se hagan más fuertes y sobrevivan, esto a para mi, son las migraciones, un aprender de dos vías que se retroalimentan y se fortalecen, la esencia es igual en todos y se mantiene gracias a esa energía (una palabra tan desgastada) que, como dicen los Na'vi, hay que devolver. Y mientras conecto mi notebook de nuevo a la corriente, me pregunto el precio que debo pagar por escribir estas palabras y colgarlas en la red... los na'vi están más cerca, Pandora está a la vuelta y el preciado &lt;i&gt;&lt;b&gt;Unobtainium&lt;/b&gt; e&lt;/i&gt;s el mismo &lt;b&gt;&lt;i&gt;cadmio&lt;/i&gt;&lt;/b&gt; por el que matan en África. See you, te veo, te siento y la propiedad de hablar sin palabras es algo que ahora suena a hechicería y es por ello que nuestro planeta muere, falta muy poco para que lleguen a Toruk Makto, sólo que a diferencia de los Na'vi, los humanos no podrán conectar con su esencia, porque de hecho prefieren seguir conectando la T.V ,el ordenador, la calefacción, etc.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: small;"&gt;Pandora era la encargada de cuidar una caja repleta de males que escaparon por su descuido, pero&amp;nbsp; quedó la esperanza que también ya ha escapado y hasta que todos esos males no dejen al mundo sin opciones la raza humana no tomará consciencia de su descuido.&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-1756691953446730722?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/1756691953446730722/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/12/pandora-y-la-desesperanza-en-de-la-raza.html#comment-form' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/1756691953446730722'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/1756691953446730722'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/12/pandora-y-la-desesperanza-en-de-la-raza.html' title='Pandora y la desesperanza en la raza humana'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SzNc52oSyeI/AAAAAAAAAe0/_6eYkE2CFnk/s72-c/AvatarPromo02_519x291.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-1120447638801967072</id><published>2009-12-23T22:09:00.002+01:00</published><updated>2010-05-09T21:04:34.058+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='inmigración'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Catalunya'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='entidades'/><title type='text'>Una nova associaciò que integra la diversitat</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SzKGIe5JuHI/AAAAAAAAAes/psnc8val8eI/s1600-h/llatins.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SzKGIe5JuHI/AAAAAAAAAes/psnc8val8eI/s320/llatins.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-size: xx-small;"&gt;Una entrevista de ERICA ASPAS / El Periódico de Catalunya&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: xx-small;"&gt;Foto: MARTA JORDI / BARCELONA&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&amp;amp;idioma=CAT&amp;amp;idnoticia_PK=672739&amp;amp;idseccio_PK=1021"&gt;&lt;span style="font-size: xx-small;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&amp;amp;idioma=CAT&amp;amp;idnoticia_PK=672739&amp;amp;idseccio_PK=1021"&gt; Link a l'original&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fa 12 anys que Omaira Beltrán, coordinadora de 'Llatins per Catalunya', va deixar Colòmbia i es va instal·lar a Catalunya. La seva pròpia experiència li ha servit per veure la necessitat de crear punts de trobada entre llatinoamericans i catalans per aconseguir una convivència més respectuosa. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;–¿Quina tasca fa l’associació que presideix? &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;–El nostre objectiu principal és propiciar espais d’intercanvi cultural on, tant catalans com llatins, comparteixin els seus costums i s’enriqueixin. Amb un grup d’amigues vam veure que era molt important que les persones acabades d’arribar coneguessin els costums catalans. Quan jo vaig arribar amb el meu fill ens vam ficar en una colla de diables i en un esplai. És la manera que nens i adolescents es relacionin amb els d’aquí de forma positiva i així la família també es motiva a integrar-se.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;–¿Quines activitats organitzen? &lt;/span&gt; –Són actes per a gent de totes les edats, tant d’allà com d’aquí. Compartim balls i esports autòctons, tallers de teixit i exposicions d’artesania. Quan la gent ve per gust és quan la multiculturalitat enriqueix. A més del cagatió intercultural que hem celebrat aquest cap de setmana, tenim planejat un concurs de fotografia per a catalans que han viatjat a Llatinoamèrica i un altre per a escriptors adolescents dels dos llocs amb impressions sobre el procés de migració.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;–¿I quines impressions tenen? &lt;/span&gt; –Juntament amb les persones grans, són els que veuen la migració de forma més negativa perquè pensen en les bandes. En aquests espais de convivència és on s’ofereix una mirada positiva de la diversitat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;–¿Què és el que més els sorprèn als llatins de les tradicions nadalenques catalanes?&lt;/span&gt; –El tió és una cosa molt estranya, però molts adolescents ni saben que existeix perquè és una activitat més infantil. Aquí tot és més fred, potser també pel clima. A Llatinoamèrica es viu molt el Nadal al carrer, amb focs artificials. Seria una mica semblant a la nit de Sant Joan. Aquí es viu tot amb més recolliment.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;–¿Quines són les principals diferències? &lt;/span&gt; –Al meu país, els regals arriben el dia 25 a la matinada i els porta el nen Jesús, que els deixa al pessebre. Encara que no se sigui catòlic practicant, la gent s’integra. Al desembre, des del dia 16 fins al 24, cada nit hi ha una festa i es resa la novena. És un moment de reunió.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;–¿I el que no canvia a Llatinoamèrica i a Catalunya? &lt;/span&gt; –La família. El Nadal és el moment en què ens reunim per compartir, reconciliar-nos, fer balanç i pensar en el que es desitja per a l’any que ve. És un tornar a començar que és igual a les dues cultures. Per a la gent que emigra de casa seva, el Nadal és el moment més dur. Per sort, hi ha gent que t’acull i et fa oblidar la pena&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-1120447638801967072?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/1120447638801967072/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/12/omaira-beltran-el-nadal-es-el-moment.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/1120447638801967072'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/1120447638801967072'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/12/omaira-beltran-el-nadal-es-el-moment.html' title='Una nova associaciò que integra la diversitat'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SzKGIe5JuHI/AAAAAAAAAes/psnc8val8eI/s72-c/llatins.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-8304301159724431483</id><published>2009-12-11T09:50:00.001+01:00</published><updated>2010-05-09T21:04:50.894+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Catalunya'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lengua'/><title type='text'>Si us plau parla'm en català</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SyIEwY8hf2I/AAAAAAAAAec/Hn1wpgXQfsQ/s1600-h/41.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SyIEwY8hf2I/AAAAAAAAAec/Hn1wpgXQfsQ/s320/41.gif" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Perquè es molt més fàcil parla català si em parlan en català. Comença la meva aventura de seguir estudiant y aprendre el català sense sentir-me una tar-tamuuda parlant poc a poc, però com es molt mes fàcil parlar-lo amb gent que no conec, pues em llanço a parlar-lo...pero com que ven que no soc de aquí pues em parlant en castellà i jo tinc que dir.&amp;nbsp; &lt;a href="http://www.parlacatala.cat/"&gt;si-us plau parla'm en català&lt;/a&gt; que estic aprenen i vaja també que la actitud cambia molt quan digo això y quan jo també ho parlo! El noi de la cooperativa on he traballat en novembre com professora de balles llatins canvia su cara i es molt mès amable i també canvia la cara el senyor del banc, al que le demano que em cobre el pago del curs de català que començo al gener! i para terminar en la oficia de joventut del carrercalabria hi ha noi molt amable que me orienta com ficar el carnet de alberguista i cursos per al meu fill, que por cert ja no es un nen i tampoc un adult i casi casi es un jove, així que no trobo gens curs per el, el vol fer un curs de informàtica o programació, te dotze anys, pero es massa petit per tomar els cursos que fan en els centres civics! el cas es que el noi es molt amable i me ajuda amb el meu català i com feina pendent escriu aquest post en català.&amp;nbsp; Lo he escrit en català y desprès ho he corregeix amb el fantàstic soft catalá! ... així que si hi ha faltas ... es el meu primer post en català! per cert tinc aquest post d'utilitza la llengua en la meva habitació :).&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-8304301159724431483?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/8304301159724431483/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/12/si-us-plau-parlam-en-catala.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/8304301159724431483'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/8304301159724431483'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/12/si-us-plau-parlam-en-catala.html' title='Si us plau parla&apos;m en català'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SyIEwY8hf2I/AAAAAAAAAec/Hn1wpgXQfsQ/s72-c/41.gif' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-7755576724785887036</id><published>2009-12-02T00:38:00.008+01:00</published><updated>2009-12-02T01:23:47.801+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lengua'/><title type='text'>Lengua multicolor</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;meta content="text/html; charset=utf-8" http-equiv="CONTENT-TYPE"&gt;&lt;/meta&gt;&lt;title&gt;&lt;/title&gt;&lt;meta content="OpenOffice.org 2.3  (Linux)" name="GENERATOR"&gt;&lt;/meta&gt; 	 	 	&lt;style type="text/css"&gt;	&lt;!--		@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }		P { margin-bottom: 0.21cm }	--&gt;	&lt;/style&gt;  &lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SxWmUeLeDHI/AAAAAAAAAdc/EcjvyusV_Vk/s1600/lengua+de+colores.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SxWmUeLeDHI/AAAAAAAAAdc/EcjvyusV_Vk/s320/lengua+de+colores.gif" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"&gt;El aprendizaje de la lengua debe estar ligado a una enseñanza global y estructurada, que se beneficie de asociaciones continuas. No se trata de acumular nuevos conocimientos, si no de tener aptitud para plantear y analizar problemas&amp;nbsp; que permitan vincular los saberes y darles sentido.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"&gt;En sociedades plurilingües debe darse una importancia mayor a la formación de profesores con capacidad de transmitir, como afirma &lt;a href="http://monsite.orange.fr/louise-dabene/"&gt;&lt;i&gt;Dabène&lt;/i&gt;&lt;/a&gt;, "a partir de sus propias adquisiciones,&amp;nbsp; tanto en su lengua materna como en lenguas extranjeras, una actitud de confrontación, de apertura y de descubrimiento".&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;Desde mi aprendizaje de segundas lenguas, el monolingüísmo es para mi algo así como una tara. He crecido monolingüe y así mismo limitada. Aprender otros idiomas ha sido un experimento continuo de asociaciones inexistentes que he ido forjando con elementos lingüísticos culturales y con poco uso de la conciencia metalingüística.&amp;nbsp; Inclusive, hace poco, un amigo del grupo étnico colombiano &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ember%C3%A1"&gt;"embera&lt;/a&gt;", me contaba que para él era muy sencillo aprender otras lenguas, gracias a su naturaleza bilingüe.&amp;nbsp; Hoy me he matriculado de nuevo formalmente para &lt;a href="http://cpnl.cat/"&gt;estudiar catalán&lt;/a&gt;, ya les contaré cómo me va esta vez... espero tener un día la lengua de muchos colores! :P.&lt;br /&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-7755576724785887036?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/7755576724785887036/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/12/la-tara-de-ser-monolingue.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/7755576724785887036'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/7755576724785887036'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/12/la-tara-de-ser-monolingue.html' title='Lengua multicolor'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SxWmUeLeDHI/AAAAAAAAAdc/EcjvyusV_Vk/s72-c/lengua+de+colores.gif' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-7240494214665873099</id><published>2009-11-30T00:30:00.005+01:00</published><updated>2010-05-09T21:05:08.431+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Catalunya'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='derechos humanos'/><title type='text'>Independencia:  Hacia un mundo sin fronteras impuestas</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SxMD43iI_8I/AAAAAAAAAdU/LY1RyeSJ3Yo/s1600/reflect.php-2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SxMD43iI_8I/AAAAAAAAAdU/LY1RyeSJ3Yo/s320/reflect.php-2.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Muchos se preguntarán por qué me solidarizo con la independencia catalana. ¿Qué me lleva a desear que Catalunya sea independiente?, Escribo este post en español, mi lengua materna, una lengua que me impusieron, igual que se la impusieron a los catalanes.  Puedo escribir en catalán, pero no de forma correcta aún (estoy estudiando) pero lo leo y lo entiendo casi todo y no me molesta, ni que lo hablen, ni verlo en la televisión, no me molesta no sólo porque es una de las lenguas que hablan mis hijos (ellos tiene la fortuna de ser plurilingües), si no porque es la lengua del país que me ha acogido y me ha hecho feliz durante 12 años. Tengo grandes amigos catalanes, que siempre han estado cuando les he necesitado y me siento feliz de sentirme parte de su cultura.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hoy en la presentación del lanzamiento de las próximas &lt;a href="http://www.referendumindependencia.cat/"&gt;jornadas civiles de autodeterminación &lt;/a&gt;que se llevará a cabo en más de 160 municipios, me alegré cuando ví la ilusión en los rostros de miles de catalanes, de la tan deseada independencia. Por un momento pensé que era posible que los pueblos sin estado, puedan construir naciones donde hablen su lengua sin problema y practiquen su cultura sin censura.  Existen incontables pueblos que viven oprimidos por sus colonizadores y que pretenden imponer monolingüísmos y ejercer  monoculturas y por ende desaparecer la riqueza de la diversidad.  Eso mismo lo viven los pueblos i&lt;a href="http://www.onic.org.co/"&gt;ndígenas de Colombia&lt;/a&gt;, donde además no tienen ni voz ni voto.  Catalanes y Emberas o Awa, Kankuamos, Arhuacos, Koguis... tienen mucho en común, sólo que allí aún los callan con armas y aquí los oprimen&amp;nbsp; con leyes y censuras mediáticas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hay que esperar que los que ahora harán esta consulta de autodeterminación puedan, en un futuro próximo, ver crecer a sus hijos en un país libre. Este referendum es también una esperanza que permitirá, que pueblos como los indígenas o- todos aquellos que no se sienten parte del gobierno que les representan- puedan construir unos límites que la naturaleza ha determinado con antelación, marcados por culturas, lenguas y formas diversas de representar el mundo, &lt;b&gt;donde es importante compartir pero no dominar.&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-7240494214665873099?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/7240494214665873099/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/11/independencia-hacia-un-mundo-sin.html#comment-form' title='7 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/7240494214665873099'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/7240494214665873099'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/11/independencia-hacia-un-mundo-sin.html' title='Independencia:  Hacia un mundo sin fronteras impuestas'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SxMD43iI_8I/AAAAAAAAAdU/LY1RyeSJ3Yo/s72-c/reflect.php-2.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>7</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-2804884463815349353</id><published>2009-11-26T12:06:00.004+01:00</published><updated>2009-11-26T13:09:51.151+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='noticias'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='derechos humanos'/><title type='text'>Primer día de las Jornadas de sensibilización "Pueblos indígenas, la lucha por la vida y la dignidad dentro del marco del conflicto en Colombia"</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/Sw5e2OQTVhI/AAAAAAAAAdM/u5En8lb9yFA/s1600/seminari.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/Sw5e2OQTVhI/AAAAAAAAAdM/u5En8lb9yFA/s320/seminari.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;meta content="text/html; charset=utf-8" http-equiv="CONTENT-TYPE"&gt;&lt;/meta&gt;&lt;title&gt;&lt;/title&gt;&lt;meta content="OpenOffice.org 2.3  (Linux)" name="GENERATOR"&gt;&lt;/meta&gt; 	 	 	&lt;style type="text/css"&gt;	&lt;!--		@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }		P { margin-bottom: 0.21cm }	--&gt;	&lt;/style&gt;  &lt;br /&gt;&lt;div align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"&gt;En una voz unísona se pidió a los gobiernos Catalanes y Españoles para que sean coherentes con sus actos, por una parte solidarios y por otro emitiendo leyes en los que intervienen dineros públicos para la expoliación de los recursos naturales y culturales de Colombia a cargo de empresas como &lt;b&gt;FENOSA, AIGUAS DE BARCELONA y El grupo PRISA. &lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify" style="line-height: 150%;"&gt;El profesor y consejero mayor del CRIC, &lt;b&gt;Manuel Ramiro Muñoz, &lt;/b&gt;afirma que se vive una defensa mundial de  la monoculturalidad pero que en realidad los pueblos son diversos y los indígenas son juzgados igualmente: Ellos tienen mitos y no historia. Tiene dialectos y no lenguas. Tienen supersticiones y pero no tiene ciencia.  &lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify" style="line-height: 150%;"&gt;Tres pasos:&lt;b&gt; resistencia, recuperación y afirmación&lt;/b&gt;, son los necesarios para &lt;b&gt;restituir culturas milenarias&lt;/b&gt; en peligro de extinción.&amp;nbsp;  &lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify" style="line-height: 150%;"&gt;Se ha cambiado el tipo de propiedad individual, es propiedad privada con titulo colectivo (legitimado por la UNESCO) el fondo del proceso es el cambio la relación con la tierra, ya no es un objeto para explotar, detrás hay una conciencia ética y se conecta el movimiento indígena con el movimiento ecologista más puntero.  &lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify" style="line-height: 150%;"&gt;Desde lo &lt;b&gt;político&lt;/b&gt;, no se puede ser autónomo so no hay nuevo gobierno, una nueva forma de construir. La minga indígena popular no es totalitaria ni dogmática, reune no sólo a los indígenas, también reune a los campesinos que sufren igualmente violaciones de derechos humanos. Se ha tomado la figura del poder desde las gobernaciones, pero el problema no es que un "indio" llegue al poder, si no que se cambie la relación y la forma de ejercer la polÍtica, las comunidades controlan el presupuesto de los municipios, tienen el poder para mandar y para transformar. No basta con que haya comunidades participantes, hay que cambiar la relación con el poder.&amp;nbsp; Quien accede a los cargos de poder accede para servir y si no hace las cosas con coherencia, detrás está la fuerza de la legitimidad de la  política. &lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify" style="line-height: 150%;"&gt;Desde lo&amp;nbsp; &lt;b&gt;económico.&lt;/b&gt; Se trata de cambiar la forma de producción centrada en el individualismo, en la subyugación hecha para el despojo y la acumulación. Las cosas no son inertes., hay otra concepción de los bienes y deben estar al servicio de todos, (rechazo del Ttratado de Libre Comercio porque son agentes que despojan a los pueblos de sus recursos estratégicos).  Cuando la economía se vuelve el fin pierde su esencia de medio: proveer de todo a todos y por eso se propone una autoridad compartida.  El consumo desmedido no equivale a un mayor desarrollo. No se trata de subir el “nivel” si no de ser sostenible.&lt;br /&gt;&lt;b&gt;La minga, &lt;/b&gt;es la concepción de la misma la vida, es el valor que está por encima de todos los valores, incluso de la justicia, la minga no asume las armas para construir este proceso. Incluso en situaciones extremas las armas no son una excusa para construir justicia.&amp;nbsp; Si bien el grupo &lt;b&gt;Quintin lame&lt;/b&gt;, creado por las autoridades indígenas para su defensa, fue desestructurado en vista de la violencia que generaba y con la que no comulgan los pueblos indígenas.&lt;br /&gt;"En Colombia todos se declaran  víctimas (Uribe inclusive). La paz esta por encima de todo: Uribe, le tuerce el pescuezo a la justicia, el proceso de paz es conmutable, si mañana condenan a alguno de los paramilitares no los pueden condenar por mas de tres años y la corte internacional debe actuar porque se han cometido crímenes de lesa humanidad".&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify" style="line-height: 150%;"&gt;"Nada que venga de afuera hacia dentro es sostenible. Parte de esta sensibilización, tiene un fin, pedir a los gobiernos Catalán  y Español, que sean coherentes, la política no puede estar en contravía, ustedes como ciudadanos catalanes, no le han dado la autorización para hacer una segunda conquista que ahora se esta dando. Si quieren  ser solidarios deben ser coherentes en la política internacional.  Si quieren los bienes los recursos naturales ellos estan dispuesto a donarlos, pero para obtenerlos&amp;nbsp; no hay que sacar a la gente y apropiarse de sus tierras. S&lt;b&gt;e puede hacer esto en alianzas con otros pueblos pero no con saqueo ni exterminio de comunidades que están precisamente (y no coincidencialmente)  conservadas como bienes de y para la humanidad".&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-2804884463815349353?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/2804884463815349353/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/11/seimario-primer-dia.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/2804884463815349353'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/2804884463815349353'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/11/seimario-primer-dia.html' title='Primer día de las Jornadas de sensibilización &quot;Pueblos indígenas, la lucha por la vida y la dignidad dentro del marco del conflicto en Colombia&quot;'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/Sw5e2OQTVhI/AAAAAAAAAdM/u5En8lb9yFA/s72-c/seminari.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-2453093677734595737</id><published>2009-11-24T23:44:00.002+01:00</published><updated>2009-11-25T11:10:16.856+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='noticias'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='derechos humanos'/><title type='text'>Reunida con mis ancestros</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SwxhseoUkiI/AAAAAAAAAdE/pEtbOAtVILo/s1600/COL-ARH-JM-12_medium.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SwxhseoUkiI/AAAAAAAAAdE/pEtbOAtVILo/s320/COL-ARH-JM-12_medium.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Mañana comienza las Jornadas “&lt;a href="http://www.colectivomaloka.org/seminario/"&gt;Pueblos Indígenas la lucha por la vida y la dignidad en el marco del conflicto en Colombia”&lt;/a&gt; que tiene como objetivo ser un espacio de acercamiento y reflexión a la situación actual de los pueblos indígenas en Colombia. Me ofrecí colaborar con la difusión de las jornadas y fui a hacer una breve entrevista a los representantes indígenas que serán los ponentes protagonistas del seminario.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;Elides Pechene Consejero, Mayor Consejo Regional Indígena del Cauca (CRIC), que agrupa a nueve asociaciones de cabildos: pueblo Totoro, Yanacona y Nasa,&amp;nbsp; resalta que lo más importante de estos espacios es compartir y recoger las experiencias de las demás organizaciones pero sobre todo denunciar la violación de los derechos humanos. Desde su experiencia en la MINGA, Elides, habla de la familia, desde la casa, como generadora de procesos&amp;nbsp; que crea una comunidad, que se autogestiona y que se denomida "cabildo".&amp;nbsp; Elides ha coordinado el proyecto político del &lt;a href="http://www.cric-colombia.org/"&gt;CRIC &lt;/a&gt;y el plan de vida regional.&lt;br /&gt;También expusieron anécdotas similares los demás indígenas representantes de varias etnias tales como los AWA o los NASA y casi al final de la entrevista tomó la palabra Diomedes Rafael  Arias, Delegado de la Organización Indígena Kankuama que representando a cuatro pueblos diferentes pero del mismo origen: Kogui, Wirwua, Arhuaco y Kankuana.  Están ubicados en los departamentos del Cesar, Valledupar y la Sierra Nevada de Santa Marta.  Debido a la reestructuración de desalojos han tenido que sufrir una&amp;nbsp; situación difícil, suman más de 300 víctimas y padecen desplazamientos internos y externos que han tenido que afrontar. En estos momentos están trabajando a nivel interno en un espacio denominado el CTC: Consejo de cabildo territorial de la Sierra Nevada de Santa Marta, es una forma tradicional de trabajar para fortalecerse y solucionar sus problemas. Rafael, invita a todos a  que vayan al territorio y conozcan su realidad y dice que &lt;b&gt;"hay que globalizar la resistencia"&lt;/b&gt;. Rafael, pertenece al cabildo menor de su comunidad, está exiliado y desplazado forzadamente en Bogotá y lejos de su pueblo. Pero él, esta seguro que van a resistir y por ello se han organizado con la guía de los &lt;b&gt;MAMAS&lt;/b&gt; (1), para retomar sus tierras y no van a aceptar más desplazamientos.  Están trabajando en una protesta y tratando de que los dirigentes que han sido separados, sigan trabajando.  A través del plan de salvaguarda y protección logrado en la movilización nacional  &lt;b&gt;LA MINGA&lt;/b&gt; (2), esperan que la corte constitucional una vez sensibilizada exija al Estadocumplir con lo acordado.&lt;br /&gt;No hace falta adivinar el cansancio mezclado con la esperanza en los rostros de estos hombres y mujeres que han recorrido miles de kilómetros para convertirse en la voz de sus pueblos. Tampoco hay que conocer demasiado la historia de Colombia marcada de injusticias para saber que ellos dicen la verdad, pero sí hay que esperar recibir de ellos el conocimiento ancestral que ahora los une para clamar justicia y recuperar sus territorios. Hay que observar detrás de sus miradas el pasado milenario que poseen y que ahora mismo yo, ni por asombro, puedo imaginar.  Salí triste de aquella entrevista, no sólo por ellos y la reivindicación de derechos humanos que emprenden en esta gira, salí triste por mi y por millones de colombianos que desconocemos nuestro orígenes, que nunca tendremos una &lt;b&gt;Minga &lt;/b&gt;(2) y la&lt;b&gt; Maloca (3)&lt;/b&gt; será apenas una palabra utópica con la que soñemos cuando nos hallemos perdidos entre continentes a los que no pertenecemos.  No somos de aquí ni de allí, ni obedecemos a un pasado milenario. Quizás a un pasado colmado de dolores que aún seguimos cargando y que ahora cargan nuestros ancestros.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;1. &lt;i&gt; &lt;b&gt;Los Mamas&lt;/b&gt;:&amp;nbsp; son las autoridades espirituales de la sociedad arhuaca, que encarnan el seguimiento a la Ley tradicional.&lt;/i&gt;&lt;br /&gt;&lt;i&gt;2. &lt;/i&gt;&lt;i&gt;&lt;b&gt;"Minga"&lt;/b&gt; es una palabra quechua que describe la manera en que los habitantes de las comunidades indígenas colaboran a favor del que más lo necesitaba, en tareas específicas como la cosecha, la siembra o la construcción de una vivienda.&amp;nbsp; Nombre con el que se dió a conocer el Movimiento de Indígenas de Colombia en noviembre del 2008.&lt;/i&gt;&lt;br /&gt;&lt;i&gt;3. &lt;b&gt;Maloka&lt;/b&gt;:La &lt;b&gt;maloca&lt;/b&gt; es una casa comunitaria ancestral, utilizada por los indígenas del Amazonas, especialmente denominada así en Colombia, que tiene diferentes características en su relación con la comunidad de donde proviene.&amp;nbsp;&lt;/i&gt;&lt;br /&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;br /&gt;&lt;i&gt; &lt;/i&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.onic.org.co/"&gt;http://www.onic.org.co/&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.cric-colombia.org/"&gt;http://www.cric-colombia.org/&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://www.colectivomaloka.org/seminario/"&gt;http://www.colectivomaloka.org/seminario/&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://www.unipa.org.co/"&gt;http://www.unipa.org.co/&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-2453093677734595737?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/2453093677734595737/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/11/reunida-con-mis-ancestros.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/2453093677734595737'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/2453093677734595737'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/11/reunida-con-mis-ancestros.html' title='Reunida con mis ancestros'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SwxhseoUkiI/AAAAAAAAAdE/pEtbOAtVILo/s72-c/COL-ARH-JM-12_medium.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-6961950528269551208</id><published>2009-11-22T15:25:00.003+01:00</published><updated>2009-11-22T20:53:00.325+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='derechos humanos'/><title type='text'>Eugenia Martinez de Irujo vs Aminetou Haidar</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;meta content="text/html; charset=utf-8" http-equiv="CONTENT-TYPE"&gt;&lt;/meta&gt;&lt;title&gt;&lt;/title&gt;&lt;meta content="OpenOffice.org 2.3  (Linux)" name="GENERATOR"&gt;&lt;/meta&gt;   	 	 	 	&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;style type="text/css"&gt;	&lt;!--		@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }		P { margin-bottom: 0.21cm }	--	&lt;/style&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SwlK1SZn-lI/AAAAAAAAAcU/6NFMl4m87AM/s1600/fotonoticia_20091117175416_800.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SwlK1SZn-lI/AAAAAAAAAcU/6NFMl4m87AM/s320/fotonoticia_20091117175416_800.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://www.lavozlibre.com/"&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0cm;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;No sólo la condiciónvaliente de nacer mujeres, ya hoy en día una suerte en paísescomo China e India que sufren las consecuencias de los abortosselectivos según el sexo del feto (en la India hay una fraseque dice: &lt;i&gt;"Pague hoy 500 rupias -las de la prueba de sexo- y ahorre 5000&lt;/i&gt;" - las de la dote- )convierten a las mujeres de oriente en mucho más que unassobrevivientes.&amp;nbsp; Nosotras occidentales libres y malgastadoras denuestra feminidad no valoramos el poder de que ello implica en unasociedad de igualdades que resurgen, podemos elegir si tenemos o nohijos, podemos elegir si vamos o no a la universidad, podemos elegircon quien queremos compartir nuestra vida y hasta podemos probarantes de decidirlo, tenemos libertad sexual y libertad de expresión.&amp;nbsp; Me he negado rotundamente a seruna feminista que se queja ante el hecho de ser tratada como unaminoría, no por falta de solidaridad, sino por negarme a ver que sermujer es igual a ser hombre, a ser árbol, a ser un alma másque habita este planeta y que vive sin más, pero no esverdad.&amp;nbsp; Ser mujer implica una búsqueda constante deequilibrio, muchas veces con una carga más grande de trabajofísico, intelectual y sentimental, pero tal vez por ello con unarecompensa mayor y eso me lo recordó al leer esta mañanala noticia sobre la huelga de hambre que desde hace ocho días hace &lt;a href="http://mujeresaharauis.blogspot.com/2009/11/concentracion-frente-al-ministerio-de.html"&gt;&lt;b&gt;AminetouHaida&lt;/b&gt;r&lt;/a&gt;, que por cierto compartía página en una columna muy pequeñajunto a la gran nota dedicada a &lt;a href="http://www.hola.com/biografias/eugenia-martinez-de-irujo/biografia/"&gt;EugeniaMartinez de Irujo&lt;/a&gt; quien posaba con un vestido llamativo hablando de la útilma inauguración de unatienda de tous, marca realmente horripilante de osos de metal, enverdad fue lo único que leí, porque me detuve para leer lanota de al lado sobre &lt;a href="http://mujeresaharauis.blogspot.com/2009/11/concentracion-frente-al-ministerio-de.html"&gt;&lt;b&gt;AminetouHaida&lt;/b&gt;r &lt;/a&gt;quien ha recibido varios reconocmientos de sus innumeranlesprotestas por la situcicón indignante del pueblo Saharaui. Pensé: la nota inmensa y la foto llena de color debe serpara ella y no para la Irujo, pero persojaes como ella son los que alimentan la cotilla absurda de este puebl, &lt;b&gt;culpable así mismo de lasituación de los Saharauis&lt;/b&gt; y a este diario le interesan losanunciantes y para nada tiene alguna neutralidad humana.Ante los ojos de cualquier ser pensante quedacompletamente ridícula la nota de estas dos mujeres con vidascompletamente opuestas.&amp;nbsp; La una en su lucha por el reconocimiento desus amores absurdos y la marca tous ( q prometo que no vuelvo anombrar) y &lt;a href="http://mujeresaharauis.blogspot.com/2009/11/concentracion-frente-al-ministerio-de.html"&gt;&lt;b&gt;AminetouHaida&lt;/b&gt;r &lt;/a&gt; con la espalda destruída por las mil torturasque sufrió durante los ocho años de prisión.&amp;nbsp; Esta notade la que habló,&amp;nbsp; salió publicada en el diarioimpreso “El Periódico” de hoy, pero no la he encontrado en Internet.&amp;nbsp; La leí en el café de mi amigo &lt;a href="http://www.tartequiche.com/"&gt;Hugo&lt;/a&gt;(sin su café no podría sobrevivir en estos domingostibios, soleados, perfectos y vacíos).&amp;nbsp; &lt;b&gt;El mundo está cada vezmás lejos del equilibrio necesario para que permanezca.&lt;/b&gt;Foto de &lt;a href="http://www.lavozlibre.com/"&gt;http://www.lavozlibre.com&lt;/a&gt;&lt;b&gt;&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-6961950528269551208?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/6961950528269551208/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/11/eugenia-martinez-de-irujo-vs-aminetou.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/6961950528269551208'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/6961950528269551208'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/11/eugenia-martinez-de-irujo-vs-aminetou.html' title='Eugenia Martinez de Irujo vs Aminetou Haidar'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SwlK1SZn-lI/AAAAAAAAAcU/6NFMl4m87AM/s72-c/fotonoticia_20091117175416_800.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-2287892001299425691</id><published>2009-11-20T14:07:00.002+01:00</published><updated>2009-11-22T18:40:41.990+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Literatura'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='filosofía'/><title type='text'>Virus poético para transmitir por la red</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/Swl3E29MBvI/AAAAAAAAAc8/2E53eXoCWig/s1600/virus-prensa.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/Swl3E29MBvI/AAAAAAAAAc8/2E53eXoCWig/s320/virus-prensa.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;Llevo dos semanas enferma, 4 días completamente encerrada en la casa y haciendo de mi colchón mi único soporte&amp;nbsp; existencial, anoche he terminado con mi vicio de seriesyonkies y luego, con mi cadera adolorida de tanto estar en la cama me he desplazado a la estanteria donde reposan algunos libros que he medio leído, libros de poetas a los que siempre recurro cuando me abandona la vida fluctuante.&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;He escrito algunos poemas que se mezclaban con mis flemas incesantes, he retomado el escrito que reposa en mi googledocs, he retwiteado a esos forofos de internet que se inventan seminarios para hacer de internet un medio intelectual y he caído presa de Tabucchi en medio de un libro que se llama "Se está haciendo cada vez más tarde" es una novela epistolar, de cartas que él escribe a sus antiguas amadas ...en las que rememora los momentos amorosos más puros y carnales recreados con música de Charles Trenet, Bores Vian y Leo Ferré.&amp;nbsp; Pongo en el youtube estos nombres y llega a mi Jacques Brel y me dan ganas de abrir los libros de poemas que reposan a los pies de mi cama y veo que hay uno de la colección visor que no había visto nunca y lo abro y es de un poeta turco "Nazim Hikmet" y abro al azar un poema (esto es lo bueno de los libros de poemas) y me encuentro con las cartas a Taranta- BABU ... y pienso que es una mañana epistolar.. y leo y se me estremese nuevamente la miel detrás de mi garganta (básicamente ahora me alimento de miel y limón para que pare la tos).&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Son unas cartas que un amigo y colega suyo le ha enviado en una caja, es un poeta italiano que al no poder utilizar en su país su lengua materna, como le apetece, se interesó por las lenguas asiáticas y africanas.&amp;nbsp; le describe una Roma como metáfora de un mundo pleno de abundacia y desperdicio, producto de un fatricidio en Remu y Rómulo y más adelante en una de las cartas escribe lo siguiente: "... es un mundo el de aquí / tan extraño y curioso/ que muere en la abundancia/ y vive en la escasez ... que los niños no encuentran leche/ mientras los peces beben café/ Alimentan a los hombres con palabras/ y a los cerdos con patatas... (fin)&lt;br /&gt;Creo que hoy terminaré mi pequeña cuarentena entre poemas de Hikmet&amp;nbsp; e iré a tomar un café, me pondré al día con las lavadoras y con las lecturas del máster, probaré las nueces ecológicas que lavan sin contaminar y estudiaré un poco de catalán.&amp;nbsp; Continuaré con mis reflexiones autóctonas en un país extraño y nuevamente me sentiré perdida entre las palabras.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-2287892001299425691?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/2287892001299425691/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/11/virus-poetico-para-transmitir-por-la.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/2287892001299425691'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/2287892001299425691'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/11/virus-poetico-para-transmitir-por-la.html' title='Virus poético para transmitir por la red'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/Swl3E29MBvI/AAAAAAAAAc8/2E53eXoCWig/s72-c/virus-prensa.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-3644134412899796537</id><published>2009-11-09T18:43:00.001+01:00</published><updated>2009-11-22T18:31:41.108+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='internet'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='filosofía'/><title type='text'>Anorexia intelectual</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SvhUCxDpx6I/AAAAAAAAAb0/a8pyH4b_JDI/s1600-h/4064696335_eb37a0fa35.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SvhUCxDpx6I/AAAAAAAAAb0/a8pyH4b_JDI/s320/4064696335_eb37a0fa35.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Reviso los RSS, los reader de mi correo, el gmail por ser el más completo.&amp;nbsp; Me entero de cuatro nuevas noticias, dos de ellas recicladas de las agencias que repiten lo que ha sido políticamente aprobado. Me voy a la wikipedia, pero el contenido original acaba de ser editado y sólo leo incoherencias.&amp;nbsp; Regreso al google pero los patrones de búsqueda han sido alterados.&amp;nbsp; Es posible que en los archivos de artículos on line de investigación encuentre algo, ¿pero cómo descargarlos? Creo que sólo hay citas sobre ellos.&amp;nbsp; Llevo "clickeados" 10 enlances y 7 son publicidad, blogs vacíos y con palabras repetidas.&lt;br /&gt;Internet es, como no, la representación de la vida actual: ligero, sin pausa, cambiante e inestable, inmaduro y sin personalidad, casi casi como un adolescente que no quiere llegar a la vida adulta ... rebelde sin causa y que padece &lt;b&gt;anorexia intelectual.&lt;/b&gt; &lt;br /&gt;Hace poco un conocido me decía que alimento poco este blog y claro es que no voy copy-paste sólo por ser la más actualizada... voy, como la vaca, masticando varias veces la misma hierba, con un poco de variedad, como la vida mía. educación, literatura, nuevas tecnologías y filosofía internauta.&lt;br /&gt;Continúo buscando elances reales y que aporten, para poder referenciar no sólo este blog, sino a tod@s aquellos que se interesan por temas familiares.&amp;nbsp; Hoy sólo un poco de filosofía internauta!&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-3644134412899796537?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/3644134412899796537/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/11/rapido-rapido-que-encuentro-poco-poco.html#comment-form' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/3644134412899796537'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/3644134412899796537'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/11/rapido-rapido-que-encuentro-poco-poco.html' title='Anorexia intelectual'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SvhUCxDpx6I/AAAAAAAAAb0/a8pyH4b_JDI/s72-c/4064696335_eb37a0fa35.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-987940213031579247</id><published>2009-10-19T18:38:00.003+02:00</published><updated>2009-10-19T18:51:12.335+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='nuevas tecnologías'/><title type='text'>E-books: Libros electrónicos, librerías virtuales y editoriales on line:  El poder de decisión</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/StyY9yNindI/AAAAAAAAAaQ/iuKVFFrUPOw/s1600-h/libro-electronico.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 200px; height: 147px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/StyY9yNindI/AAAAAAAAAaQ/iuKVFFrUPOw/s200/libro-electronico.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5394354640901021138" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Aún recuerdo la frase de Saramago "un lágrima jamas emborronará un e-mail", así como Goytisolo hace poco dijo que escribe a mano porque es el tiempo justo que necesita para que baje la inspiración, es decir que la magia del papel y el lápiz aún persiste pero por el contrario no es nada incompatible con las nuevas tecnologías, que además de abrirsenn campo en el mundo educativo también esta tomando territorio en el mundo editorial.&lt;br /&gt;Un libro se puede oler el libro antes de leerlo, palpar su solapa, subrayarlo, llevarlo para todas partes y leerlo sólo con el efecto de la luz natural o la luz de la vela, pero también se pone amarillento y se llena de polvo, tiene una vida útil y ocupan mucho espacio, Así que tanto fetichistas del libro impreso como apasionados de las nuevas tecnologías pueden hacer uso de ellos de la forma que lo deseen.  Alguien decía que cuando saliera la televisión la radio se acabaría, pero en realidad ningún medio reemplaza a otro, simplemente lo complementa y da opciones a gentes con otras miradas.&lt;br /&gt;Por otro lado, los e-book pueden ser la solución ecológica del papel, pero aún dependen de la electricidad. Sin embargo las editoriales on line si pueden ser la solucion para aquellos escritores que quieran dar a conocer su obra uno ejemplo: "&lt;a href="http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&amp;amp;idioma=CAS&amp;amp;idnoticia_PK=653975&amp;amp;idseccio_PK=1013"&gt;La principal web literaria, Shanda, &lt;/a&gt;tiene 40 millones de usuarios independientes diarios y 700.000 personas han colgado sus escritos en ella. El negocio, además, cuadra: la lectura de la primera mitad del libro es gratis y el resto sale a 40 céntimos de euro por cada mil ideogramas. A veces, cuando un libro tiene éxito, se firma un contrato profesional con el autor".&lt;br /&gt;Es decir que quienes hacen uso de internet y mientras siga teniendo una acceso libre, se está convirtiendo en el juez primero de las obras y puede ser él y no un grupo de 4 personas quienes decidan la calidad o la aceptación de las mismas y en realidad aquí radica la libertad de internet y el uso de las nuevas tecnologías en el poder de decisión.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-987940213031579247?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/987940213031579247/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/10/e-books-libros-electronicos-librerias.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/987940213031579247'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/987940213031579247'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/10/e-books-libros-electronicos-librerias.html' title='E-books: Libros electrónicos, librerías virtuales y editoriales on line:  El poder de decisión'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/StyY9yNindI/AAAAAAAAAaQ/iuKVFFrUPOw/s72-c/libro-electronico.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-8565814861155358761</id><published>2009-09-21T19:01:00.005+02:00</published><updated>2009-10-17T13:47:07.989+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='nuevas tecnologías'/><title type='text'>Ordenadores, internet y nuevas tecnologías: un nuevo reto para la educación</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SrpZC7xZEOI/AAAAAAAAAZ4/07qJc6JNTx4/s1600-h/3353712253_462901a927_o.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 200px; height: 133px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SrpZC7xZEOI/AAAAAAAAAZ4/07qJc6JNTx4/s200/3353712253_462901a927_o.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5384714211414315234" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt; 	&lt;meta name="GENERATOR" content="OpenOffice.org 2.3  (Linux)"&gt; 	 	 	&lt;style type="text/css"&gt; 	&lt;!-- 		@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm } 		P { margin-bottom: 0.21cm } 	--&gt; 	&lt;/style&gt;  &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Son muchos los rumores que corren desde que han aprobado el presupesto para dar ordenadores a los niños. Todavía no se ha producido el cambio en todos los cursos ni tampoco en todos los colegios, pero se comenta que ha llegado el fin del lápiz.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Cuando apareció la televisión dijeron que la radio pasaría a la historia. Cuando apareció internet se aseguró que tanto los libros como los soportes escritos también sucumbirían.  Es verdad que todos los medios de comunicación han sufrido transformaciones, pero no en el uso, sino en el control de estos.  Ahora, con la red, la comunicación puede ser elaborada por cualquiera que tenga un ordenador en su casa y sepa pegar palabras.  Las noticias ya no son una exclusividad de las agencias de comunicación.  Cualquiera con un poco de vocación puede hacer una radio on line, un diario o simplemente escribir sus impresiones diarias en un blog.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Esto mismo sucederá en el ambito de la educación.  El tan temido ordenador ligado al monstruoso internet suscita entre los padres un desvelo continuo: "no quiero que mi hijo se vuelva adicto a la red, al móvil o que se le atrofie el cerebro &lt;i&gt;pk ya no entiendo lo k eskribe&lt;/i&gt;”. Es obligación de los maestros y los padres utilizar esta herramienta para ampliar los territorios inexplorados de la mente y hallar, más alla del papel, el conocimiento con el que soñaron los visionarios en épocas lejanas.&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;Quien iba pensar hace unas décadas que tendría en una cajita de 30cms x 50cms toda la información a su mano.  Ahora el reto es saber procesarla dentro de cada uno y utilizarla para el bien de todos. Este reto debe ser planteado en el ámbito social. Padres, docentes e investigadores deben aunar conocimientos y desarrollar estrategias para dar el uso adecuado a este aluvión de nuevas tecnologías, donde el que se arriesga puede entrar en el olimpo de la red.  Tal como lo afirmó &lt;span style="color:black;"&gt;Javier Nadal, &lt;a href="http://comunidad-escolar.pntic.mec.es/852/info2.html"&gt;“dotar de ordenadores a los colegios no es suficiente”, ya que “la mera introducción de las nuevas tecnologías no conlleva por sí sola la innovación pedagógica”.&lt;/a&gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt; &lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt; &lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-8565814861155358761?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/8565814861155358761/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/09/ordenadores-internet-y-nuevas.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/8565814861155358761'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/8565814861155358761'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/09/ordenadores-internet-y-nuevas.html' title='Ordenadores, internet y nuevas tecnologías: un nuevo reto para la educación'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SrpZC7xZEOI/AAAAAAAAAZ4/07qJc6JNTx4/s72-c/3353712253_462901a927_o.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-8697280290088371272</id><published>2009-09-19T17:48:00.006+02:00</published><updated>2009-09-19T18:27:10.829+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Literatura Infantil'/><title type='text'>Construir moralejas</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SrUF_02JZOI/AAAAAAAAAZw/Xj0Quz7RwPU/s1600-h/nena.jpg"&gt;&lt;img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 113px; height: 179px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SrUF_02JZOI/AAAAAAAAAZw/Xj0Quz7RwPU/s200/nena.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5383215523666945250" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div&gt;La educación no se limita a insertar al niño en los procesos lectores, sino a hacerlos personas tolerantes, respetuosas y conocedoras de otras realidades. La literatura infantil y juvenil ha perdido esa misión “de&lt;b&gt; construir moralejas&lt;/b&gt;” que en un principio imprimieron las fábulas. Está claro que no todos los libros para niños deben dejar moraleja, pero que cueste encontrar libros donde exista alguna se esta convirtiendo en una constante en las estanterías de nuestras librerías. Ahora es más importante que los libros tengan olor, textura y los niños recorran y se salten paginas descifrando laberintos; los albumes ilustrados dan paso a hacer de la ilustración un arte que se puede leer, con un mensaje más sutil pero también muchas veces más superficial.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;No entraré a juzgar libros, pero si resaltaré títulos como: “&lt;b&gt;E de escuela&lt;/b&gt;” de Tomas Abella, una publicación de "Intermon Oxfam", que encontré en la sección para niños de una tienda de comercio justo llamada Olokuti. Este libro narra mediante fotos muy expresivas la historia de Fátima, una niña del Chad que junto con los niños de la población donde viven, deben caminar kilómetros para llegar a una escuela precaria, donde tienen libros que cuidan mucho porque son reutilizados y apenas cuentan con materiales para escribir.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Me interesan mucho los libros que promuevan conciencia "anti-consumista" y de conocimiento de otras realidades en los niños. Tales como los libros de la colección de "Intermon Oxfam" que, aunque su diseño e ilustraciones resulten llamativos, sí transmiten un mensaje muy importante para los niños de hoy en día.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un ejemplo de una combinación de texto e ilustración con gran calidad y que toca un tema similar, es uno de los libros que analicé hace poco: "El color de la arena" . Tal vez la utilización de fotos, en lugar de ilustraciones retratan de forma más clara la realidad. Sin embargo, es una buena opción para que a los niños que tienen más recursos les quede claro que unos lápices, que tiran al terminar el curso, son tesoros para otros niños. El "estuche de lápices nuevos" nuevo que suelen pedir cada curso, pueden ahorrarlo y regalarlo a niños como ellos, al igual que los libros, que sólo en pocas escuelas reciclan y que las editoriales hacen negocios abismales cambiando cada año.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En pocas palabras, los valores que me gustaría infundir a mis hijos, no los encuentro en libros&lt;b&gt; que a ellos les parezcan atractivos &lt;/b&gt;y que les deje un precedente para que moldeen su actitud. Debo utilizar otros ejemplos y aplicar acciones concretas para que tomen conciencia que el planeta en el que viven esta hecho de unos recursos no renovables y que el acceso a la comodidad sólo loa tienen un pequeño porcentaje de niños que pueden disfrutar de "casi una biblioteca propia", con libros para leer cada noche.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-8697280290088371272?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/8697280290088371272/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/09/la-educacion-no-se-limita-insertar-al.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/8697280290088371272'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/8697280290088371272'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/09/la-educacion-no-se-limita-insertar-al.html' title='Construir moralejas'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SrUF_02JZOI/AAAAAAAAAZw/Xj0Quz7RwPU/s72-c/nena.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-3025574432302186315</id><published>2009-05-12T18:32:00.010+02:00</published><updated>2009-06-11T16:52:29.909+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='nuevas tecnologías'/><title type='text'>Libros tecno-ecológicos</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SgmoBUAEjvI/AAAAAAAAAVw/3bjMqCeHXcg/s1600-h/curriculum_oculto.gif"&gt;&lt;span style="font-size:0;"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5334979974099406578" style="margin: 0px 10px 10px 0px; float: left; width: 200px; height: 200px;" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SgmoBUAEjvI/AAAAAAAAAVw/3bjMqCeHXcg/s320/curriculum_oculto.gif" border="0" /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Inicialmente el dilema de ser ecológico y ser amante de los libros intentamos solucionarlo creando el proyecto "&lt;a href="http://interllibre.blogspot.com"&gt;Interllibre&lt;/a&gt;", iniciativa que a nuestros amigos lectores ecologistas les encantó, pero que por falta de tiempo y recursos no seguimos llevando a cabo - Gracias a todos los que nos han escrito y a todos los que han llevado libros a nuestro local.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Gran parte de los que no se han podido intercambiar los hemos donado a un colegio para recoger fondos pro-viaje fin de curso, es decir que nuevamente se han reciclado!-. Pero indiscutiblemente la solución, es potenciar el uso de&lt;span style="font-weight: bold;"&gt; material on line&lt;/span&gt;, &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;libros electrónicos &lt;/span&gt;para aquellos que tiene acceso a las nuevas tecnologías y la implementación en las escuelas el &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;uso de contenidos digitales&lt;/span&gt;. En varios colegios de Catalunya unos 10.000 alumnos de escuelas públicas y concertadas de secundaria recibirán el 60 por ciento de las clases con libros y contenidos completamente digitales este &lt;a href="http://www.europapress.es/catalunya/noticia-10000-alumnos-catalanes-recibiran-60-clases-contenidos-digitales-20090422134932.html"&gt;curso próximo&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;De este interés ecológico y unido a las nuevas tecnologías el nombre de este blog: "Palabras sin papel", donde además de analizar libros para niños, he colgado &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;unidades didacticas&lt;/span&gt; para que sean desarrolladas utilizando herramientas on line tales como la creación de blogs, el uso de redes sociales como el facebook y el twitter, para compartir con educadores, padres y pequeños y grandes lectores.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Contemplar un libro, olerlo, disfrutar sus colores y tenerlo a la cabecera de la cama es todo un placer, pero hasta cuando dispondremos de este lujo? Encontré un estudio llamado "&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Educación y Ecología: El currículum oculto antiecológico&lt;/span&gt;", hecho por la Comisión de Educación Ecológica Ecologistas en Acción, el cual se puede leer en su totalidad en el siguiente link. donde se analizan preguntas tales cómo ¿Cuál es la función de los libros de texto? ¿Será la de legitimar el modo en el que las cosas se hacen? "¿Tendrán la función de legitimar el sistema económico aunque sea insostenible, sólo porque mientras dura reparte beneficios a un reducido sector? Y se desarrollan temas como la Pobreza, migraciones y Ecología, una tema que intenté investigar hace 10 años en las selva de Colombia y que aún tengo pendiente.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Les dejo la inquietud de este texto, de todos los temas que se contemplan : educación, nuevas tecnologías, ecología. Cuando termine el informe de la investigación que realizo sobre "&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;El aprendizaje del catalán en el colectivo latinoamericano&lt;/span&gt;" lo leeré con calma y podremos discutirlo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="zemanta-pixie"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-3025574432302186315?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/3025574432302186315/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/05/libros-y-ecologia.html#comment-form' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/3025574432302186315'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/3025574432302186315'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/05/libros-y-ecologia.html' title='Libros tecno-ecológicos'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SgmoBUAEjvI/AAAAAAAAAVw/3bjMqCeHXcg/s72-c/curriculum_oculto.gif' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-5111895170324286251</id><published>2009-05-06T18:32:00.002+02:00</published><updated>2009-06-11T16:59:13.022+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Literatura Infantil'/><title type='text'>Una reina caprichosa: 'La reina de los colores'</title><content type='html'>&lt;span class="Apple-style-span"  style="font-family:'Times New Roman';"&gt;&lt;div style="border-width: 0px; margin: 0px; padding: 3px; width: auto; font-family: Georgia,serif; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; font-size: 100%; line-height: normal; font-size-adjust: none; font-stretch: normal; text-align: left;"&gt;&lt;p class="mobile-photo"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SgFqJjTIteI/AAAAAAAAAVg/3qmmUxgcMHw/s1600-h/bauer_reinacolores%5B1%5D-794588.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5332660146110248418" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SgFqJjTIteI/AAAAAAAAAVg/3qmmUxgcMHw/s320/bauer_reinacolores%5B1%5D-794588.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;p class="mobile-photo"&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: arial;"&gt;Una reina caprichosa es presa de sus emociones. Sus súbditos, los colores, vienen a su encuentro y representan las emociones de la reina y por un impulso incontrolado se mezclan hasta que todo se vuelve gris.... la reina, el castillo, el cielo. ¿Cómo hace la reina de los colores para que vuelvan sus súbditos? Llora, &lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-family: arial;"&gt;deja salir sus sentimientos&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: arial;"&gt; que se transforman nuevamente en colores puros, con los que ella puede bailar y ser nuevamente feliz.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: arial;"&gt;En un formato pequeño y diferente, y con unas ilustraciones simples, limpias y que hablan por ellas mismas, este libro "nace de un proceso creativo singular en el que se realizan el texto y las ilustraciones de manera simultánea" (&lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-family: arial;"&gt;'Siete llaves para valorar las historias infantiles' &lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: arial;"&gt;de T.Colomer). En este tiempo donde educar los sentimientos es más importante que intentar introducir información a los niños, Jutta Bauer transmite con sus ilustraciones plena libertad. La reina de los colores no tiene límites, no hay márgenes en las páginas y los colores aparecen puestos como si los dibujara un niño pequeño, el indomable caballo rojo es rústico pero a la vez libre y en la última pagina la creadora le da vía libre al lector: Para tí ¡Colorea estas páginas!&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: arial;"&gt;El formato del libro, las ilustraciones, el color puesto como si lo hiera un niño, hace de esta obra un experimento provocador, donde&lt;/span&gt;&lt;span style="font-weight: bold; font-family: arial;"&gt; el mensaje debe encontrarse después de una nueva lectura&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: arial;"&gt; y aunque asociar a los colores con los estados de ánimos sea un primer recurso, no lo es el manejo que la autora hace de las herramientas que maneja. Así son los niños, caprichosos, colorean donde quieren y no donde deben colorear. No hay nada que les detenga cuando quieren expresarse, para ellos no hay reglas impuestas...suelen ser los reyes!&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-5111895170324286251?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/5111895170324286251/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/06/la-reina-de-los-colores.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/5111895170324286251'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/5111895170324286251'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/06/la-reina-de-los-colores.html' title='Una reina caprichosa: &apos;La reina de los colores&apos;'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/SgFqJjTIteI/AAAAAAAAAVg/3qmmUxgcMHw/s72-c/bauer_reinacolores%5B1%5D-794588.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-3542238147514152412</id><published>2009-05-04T18:45:00.004+02:00</published><updated>2009-06-11T17:08:29.375+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Literatura Infantil'/><title type='text'>'Nana Vieja' de Margaret Wild &amp; Ron Brooks</title><content type='html'>&lt;p class="mobile-photo"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/Sf8bqNnM8sI/AAAAAAAAAVY/itT9uYwZbyg/s1600-h/Nana_vieja-728267.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5332010895852499650" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/Sf8bqNnM8sI/AAAAAAAAAVY/itT9uYwZbyg/s320/Nana_vieja-728267.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="gmail_quote"&gt;&lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;La muerte es uno de los &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;temas tabú&lt;/span&gt; cuando hay que explicarlo a los niños. Con "&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Nana Vieja&lt;/span&gt;" Margaret Wild cuenta la vida y la transicion a la muerte de una forma clara y sutil. Chanchita y Nana vieja son dos cerditas humanizadas que comparten sus rutinas diarias, de pronto la enfermedad irrumpe y &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;nada vuelve a ser lo mismo&lt;/span&gt;. Sin embargo, Nana Vieja coge un último aliento y va a dejar todas sus cuentas arregladas y así garantiza que Chanchita esté bien, pero Chanchita no puede disimular su tristeza y ya sabe lo que se avecina. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Nana vieja también se asegura de &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;disfrutar por última vez de todo lo bello de la naturaleza&lt;/span&gt;, disfrutar de los colores, de la luz , las nubes, el olor de la tierra tibia y el sabor de la lluvia, estas impresiones las comparte con Chanchita que está feliz de lo que le está heredando su nana.Las ilustraciones refuerzan nuevamente lo que el texto está narrando, con colores pastel y difuminado Ron Brooks reproduce las ideas de la autora. Al anochecer Chanchita cena lo mismo que solían cena junto a Nana Vieja, esta vez sin renegar, y luego pide a Nana que ya está en la cama &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;que la deje dormir a su lado&lt;/span&gt;, como cuando ella era pequeña y sentía miedo. Nana Vieja dice que eso estaría muy bien. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family:arial;"&gt;Una penúltima imagen de la casa iluminada por la luna, en medio de colores pasteles, hacen ver la muerte como un paso más de la vida, tranquilo y son dolor. En la última ilustración Chanchita &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;esta feliz contemplando la naturaleza&lt;/span&gt; y acompañada de otros animales.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;p style="margin-bottom: 0cm;"&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-3542238147514152412?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/3542238147514152412/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/05/nana-vieja-margaret-wild-ron-brooks.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/3542238147514152412'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/3542238147514152412'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/05/nana-vieja-margaret-wild-ron-brooks.html' title='&apos;Nana Vieja&apos; de Margaret Wild &amp; Ron Brooks'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/Sf8bqNnM8sI/AAAAAAAAAVY/itT9uYwZbyg/s72-c/Nana_vieja-728267.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4072674797101180773.post-873100104377588236</id><published>2009-05-02T03:05:00.003+02:00</published><updated>2009-06-11T17:02:35.089+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Literatura Infantil'/><title type='text'>Educación sentimental</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/Sfuk-ye1FSI/AAAAAAAAAVQ/8iTTQWGKSb4/s1600-h/el_color_de_la_arena.gif"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 150px; height: 200px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/Sfuk-ye1FSI/AAAAAAAAAVQ/8iTTQWGKSb4/s320/el_color_de_la_arena.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5331035982533039394" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style=";font-family:'Times New Roman';font-size:130%;"  &gt;&lt;p align="justify"&gt;&lt;span style="font-family:Liberation Serif;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;/span&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: arial;"&gt;Título: &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;El color de la Arena&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: arial;"&gt;Autoras: Elena O'Callaghan / Mª Jesús Santos Heredero&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: arial;"&gt;Abdul-lá tiene un rebaño y muchas ganas de pintar.  Mientras cuida su rebaño, pinta las cabras sobre la arena para que una de ellas -Najadma- encuentre el camino.  Se han terminado sus colores y pinta con el carbón-palo que queda del fuego en la cocina de  su madre. Las hojas también se terminan  y Abdul-lá escribe sus primeras palabras sobre la arena del desierto al que fue desplazado su pueblo, los saharauis, hace más de 30 años.  &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: arial;"&gt;Abdul-lá cree en lo que su sabio abuelo le cuenta y pinta el mar que no ha visto y  Oasis  donde da de beber a los animales que cuida.El color de la arena, es un libro contado con la voz de  un niño que nació bajo el destierro de su pueblo que se ha visto sometido a vivir en el desierto, sin agua y sin recursos.  Abdul-lá no tiene más mas opciones que pintar sus sueños sobre la arena. Con unas ilustraciones en tonos tierra que evocan el desierto, este libro habla sobre aspectos como el patriotismo “&lt;span style="font-weight: bold;"&gt;valores pocos consensuados&lt;/span&gt; en este momento como prioritarios” con “personajes enfrentados a la complejidad de los conflictos”, como lo explica Teresa Colomer en su artículo, “cuentos para las nuevas generaciones”. &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: arial;"&gt;El color de la arena es más que un  instrumento de &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;socialización de la cultura de los niños,&lt;/span&gt; genera  la interacción con otras culturas. Además de  “abrir a los niños la puerta de entrada a su propia cultura” da a conocer otra realidad.  Es posible que necesite una expoliación de un adulto para que al niño le quede claro el mensaje o pueda que esta sutileza de contar que un niño pinta y escribe sobre la arena porque no tiene colores y porque su pueblo vive como expulsado de su tierra con un abuelo mutilado en la guerra, sea suficiente para situar al niño en una problemática y así construir pluralidad de significados. Esta claro, que este es uno de esos libros que &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;intenta cruzar la frontera&lt;/span&gt; de la que habla Teresa Colomer: “la que a los adultos nos parecen convenientes para los niños y lo que nos parece que son capaces de entender” y logra ser transgresor y transformador.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: arial;"&gt;Abdul-lá, las cabras, los dibujos hechos con detalle sobre la arena que desaparecerán en cuanto el viento sople, simboliza &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;los esfuerzos que se lleva el viento&lt;/span&gt;.  Después de leer este libro y enfrentarme al día siguiente a una mudanza en la que debía deshacerme de libros, materiales para dibujar, entre otras cosas en buen estado, mi visión sobre las cosas ha cambiado. ¿Cómo puedo ser  parte de la solución y no seguir siendo parte del problema?En la última página podemos encontrar una posible solución:  La fundación &lt;span style="font-style: italic;"&gt;Art and Life&lt;/span&gt;, entidad que ha financiado la publicación de este libro, se encarga además de que 400 artistas trabajen en 35 países potenciando la creatividad de  niños sin recursos, facilitando materiales  y educación artística.  &lt;span style="font-weight: bold;"&gt;Historias para niños que conmueven a los adultos&lt;/span&gt; es lo que se necesita para que la literatura conserve ese ideal primero de ser transmisor de historias sin distinción de sexo, edad o condición social.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4072674797101180773-873100104377588236?l=palabrasinpapel.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/feeds/873100104377588236/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/05/literatura-infantil.html#comment-form' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/873100104377588236'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4072674797101180773/posts/default/873100104377588236'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://palabrasinpapel.blogspot.com/2009/05/literatura-infantil.html' title='Educación sentimental'/><author><name>IFL</name><uri>http://www.blogger.com/profile/17554527015577379915</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_-72lw-Z_6MM/Sfuk-ye1FSI/AAAAAAAAAVQ/8iTTQWGKSb4/s72-c/el_color_de_la_arena.gif' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry></feed>
